Basorèxia

Un no parar

El seu discurs ens havia penetrat al cervell i ara no podíem escoltar-nos el pensament

| 04/12/2018 a les 00:10h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: Matt McDaniel


Dissabte a la nit em va passar allò d’anar a parar a la taula del costat d’una primera cita de Tinder. Es detecten quilòmetres enllà, aquestes primeres cites. És com sortir de casa havent-te vestit a les fosques, que se't nota. Ell no parlava gens. De fet, ella no li donava opció a fer-ho. No és important però ella era més gran, cinc anys més. Eren els dos d’aquí: ella, castellanoparlant però feia l’esforç de parlar en català i es notava. El to agut crec que també el devia tenir en qualsevol altre idioma. Ens molestava als tres: al seu acompanyant, al meu i a mi. Em vaig adonar que jo, igual que el seu acompanyant i que el meu, tampoc no parlava. No podria assegurar que parlés ningú més en tot el restaurant. El seu discurs ens havia penetrat al cervell i ara no podíem escoltar-nos el pensament.
 
No se m’acut com hi ha gent que de primera cita se’n va a sopar, una cosa tan llarga, un dissabte a la nit. Bevien dues cerveses sense alcohol, una cadascun. Desconec quin dels dos era el que no bevia alcohol i quin dels dos el que s’hi va solidaritzar perquè nosaltres vam arribar més tard. Ell, però, mirava el rellotge i l’infinit per igual. Van menjar una amanideta, que és molt sana, d’acord (això ella, i ell deia que vale) i un parell de tapes més. Ella es va aixecar de la taula, ja quan marxaven, dient “jo no tinc un costat fosc, soc molt bona, no tinc costat fosc, de veritat”, mentre ell mirava al terra com decebut, com perdent tota esperança que la nit donés un gir picantonet.
 
Quan per fi van haver marxat, vam poder reconnectar amb les respectives ments i continuar una conversa sobre com, en uns anys, hi haurà parelles els fills de les quals els preguntaran com es van conèixer i diran per Tinder, una app que ja no existeix, filla. En una altra taula, tres dones vora els quaranta primer reien i de cop una es va posar a plorar: l’Adrià m’ha deixat. I en una taula més enllà, un noi molt jove anava vestit com un arbre de Nadal i la resta li van prestar atenció tot el sopar, que és el que reclamava.
 
Eu, dic jo que la vida deu anar d'això, un no parar de buscar l’amor desesperadament, això sí, sense que es noti gaire.
 

COMENTARIS

Fantàstic
Anònim, 04/12/2018 a les 21:59
+6
-0
Jo vaig tenir una primera cita amb un home del Tinder i va ser excepcional, la recordo amb molt de carinyo i t'asseguro que no vam parar de riure, xerrar i menjar.
Llàstima que les circunstàncies va fer que no anès més enllà perquè tot feia pinta d'una molt bonica història d'amor.
Maravellos Tinder
Anònim, 06/12/2018 a les 09:34
+3
-1
Les cites Tinder, o altres app, em donaren l'oportunitat de sortir quan no tenía quasi xarxa social, després de separar-me, he conegut alguna persona increíble amb la que he fet amistat, he passat alguna que altre nit boja de sexe que mai hagues ni imaginat...o quan la persona no m'ha agradat una cerveza i cap a casa, he viscut alguna situació que semblava de pel•licula... de veritat que algún día crec que escriure un llibre!
La vida
Anònim, 11/12/2018 a les 21:20
+1
-0
I abans del Tinder, el "Gent com tu", que no sé si encara existeix... Hi vaig conèixer el meu company, un regal de persona, també a la primera i única cita. Al món hi ha de tot, i molt. Desitjo que acabessis de gaudir del sopar amb el teu acompanyant, Maria.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició i una publicació a l'artista visual Tony Cokes
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»