Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpinum el 3 de gener de l’any 106 aC i va morir a Formia el 7 de desembre del 43 aC. De ben jove els seus pares el van enviar a Roma, on va rebre classes de gramàtica, dret, filosofia i oratòria per accedir després a la carrera política. Més endavant també va entrar en contacte amb els rètors més importants de Grècia i d’Àsia. Recordem el que seria un dels oradors, polítics i filòsofs més coneguts de l’antiguitat llegint-ne 14 reflexions.
 

Foto: Omar Gurnah

 
 

1. Si vols aprendre, ensenya. 


2. Per a mi, la meva consciència té més pes que el que digui la resta del món.

3. Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res.

4. Una llar sense llibres és com un cos sense ànima.

5. No hi ha res que els humans vulguin conservar tant, i administrin tan malament, com la pròpia vida.
 
6. Si vols ser vell durant molt de temps, fes-te vell aviat.

7. La pàtria és allà on s’està bé.

8. No només és cega la fortuna, sinó que per inèrcia també torna cecs aquells a qui acaricia. 

9. Els homes savis ens han ensenyat que no només hem de valorar els mals menors, sinó que també n’hem de saber treure tot el bé que puguin contenir.

10. Els meus llibres sempre estan a la meva disposició, mai estan ocupats.

11. La llibertat només existeix en els estats en què el poble té el poder suprem.

12. Si volem gaudir de la pau, hem de vetllar bé les armes. Si deposem les armes, no hi haurà mai pau. 

13. Hem de menjar per viure, i no viure per menjar.

14. Equivocar-se és humà, però només els estúpids perseveren en l’error.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jam Malson a desembre 08, 2018 | 17:40
    Jam Malson desembre 08, 2018 | 17:40
    Moltes vegades, penso en quines han estat les raons que han fet frenar el pensament humà. I tot i que me'n surten moltes, de totes maneres ho trobo realment estrany. Què ha fet possible que un home nascut abans de Crist pogués tenir aquest profund coneixement de la naturalesa humana, i nosaltres, amb tanta formació, hores d'ara siguem incapaços de veure'ns. I em pregunto: Què en pensaria en Ciceró? Segurament, primer es faria un tip de riure i tot seguit un fart de plorar. Fa més de dos mil anys que les seves paraules ressonen i, tot i així, continuem en la mateixa casella de sortida. Tan poc hem evolucionat? I si hem evolucionat, és possible que ho haguem fet a pitjor? Llegeixo aquestes reflexions i encara no me'n sé avenir que hagin estat pronunciades en temps en què el coneixement anava en bolquers. De no ser veritat, seria increïble. Tot plegat em fa pensar que avui vivim més temps, però aquest temps de més no el dediquem pas a pensar cap a on anem.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa