Poesia

L’escala i la serp

Aquell que imagino pujar/ quan la serp blanca faci veure que m’espanta

Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poema, poesia, Teresa Costa-Gramunt

Foto: FotoFloridian


A fora hi ha una escala de fusta.
La veig des de la finestra.
Recolzada a la tanca del xiprer retallat,
un forat de l’escala deixa veure un tros de cel.
Qui sap si a la nit,
quan el blanc i el negre no es distingeixen,
reposarà una estrella en el graó més alt,
aquell que imagino pujar
quan la serp blanca faci veure que m’espanta.
Perquè si miro bé, veig que és ella que fuig,
que tem aquesta vida sota l’escala,
allà on poso els peus i l’ànima.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços