Poesia

L’escala i la serp

Aquell que imagino pujar/ quan la serp blanca faci veure que m’espanta

Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poema, poesia, Teresa Costa-Gramunt

Foto: FotoFloridian


A fora hi ha una escala de fusta.
La veig des de la finestra.
Recolzada a la tanca del xiprer retallat,
un forat de l’escala deixa veure un tros de cel.
Qui sap si a la nit,
quan el blanc i el negre no es distingeixen,
reposarà una estrella en el graó més alt,
aquell que imagino pujar
quan la serp blanca faci veure que m’espanta.
Perquè si miro bé, veig que és ella que fuig,
que tem aquesta vida sota l’escala,
allà on poso els peus i l’ànima.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
El festival Barcelona Novel·la Històrica arriba a la seva setena edició
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal
Imatge il·lustrativa
Torna el festival dedicat al cinema més experimental
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb normalitat allò que encara no és acceptat com a normal
Imatge il·lustrativa
La dramaturga guanya la segona edició del Premi Frederic Roda de Teatre