Postals

El primer carrer

La vorera on passaven àvies que sempre han estat velles i et cridaven pel nom de la teva tieta

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Jaime González

 
Cadascú té el seu primer carrer. La vorera on passaven àvies que sempre han estat velles i et cridaven pel nom de la teva tieta. I et deien ai fill meu, com passa el temps.  
 
Cadascú té el seu primer carrer, la seva primera estructura de món. L'amor: els renecs dels pares. La felicitat: l'alegria de vendre tres petxines a cent pessetes al replà. La por: saltar la tanca del jardí per recollir la pilota i no saber emparrar-t'hi de nou i que t'enxampin. El final de la vorera: la frontera que –com encara ara– més que protegir-te et temptava. 
 
Cadascú tard o d'hora se n'ha allunyat. I pot ser que tu, com vaig fer jo un dia, et desviïs per no saps quin impuls, passis pel davant de la casa que ja no és teva i hi vegis com un senyor fa girar unes claus que obren un altre pany de la mateixa porta. I que te'l miris de reüll, com qui mira un intrús. I que ell la tanqui i se'n vagi, i tu et quedis dissimulant com un estaquirot, fent coses ridícules com seure al replà durant quinze segons. Com intentar esbrinar des de quina alçada ho veies tot, en aquells sis anys. 
 
No hi penso gaire, i no hi tornaria a viure. Només que em fa certa cosa veure com el meu primer món s'ha tornat tan invisible i jo, davant seu, tan estrangera.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida