Presa de terra

Lifeisnowhere

Ara i aquí l'hivern comença a morir i els dies es van fent llargs

| 27/12/2018 a les 08:16h
Especial: Presa de terra
Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
La història ja estava escrita, tancada i barrada. Introducció, nus i desenllaç. Un ordre convencional i un final de merda, dels que impedeixen buscar consol en el comiat.

La vas explicar a la S., de forma cronològica i amb els titubejos que t'acompanyen sempre que parles en lloc d'escriure. Ella va estendre el relat com qui posa les tovalles d'una taula imaginària, se'l va mirar i va saber trobar un final a mig camí, un final fora de lloc, un final que devia tenir por del vertigen i havia reculat. Era sens dubte un final bonic.

Aquell dijous vaig aprendre –la segona persona era una farsa– que la mirada té el poder de canviar les coses. No me n'oblido mai però ho he recordat amb força avui, quan m'ha arribat no sé com un joc de paraules en anglès. Llegeix això, què hi posa? Lifeisnowhere.

D'entrada he llegit que la vida no és enlloc. Després, buscant la màgia de les tovalles, m'ho he mirat de nou. La segona lectura deia que la vida és ara, aquí. Ara i aquí l'hivern comença a morir i els dies es van fent llargs. Ara i aquí potser em cal despistar l'absurd, preparar el sopar i parar la taula.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Gràcies
Cristina Cervià, 28/12/2018 a les 08:22
+7
-0
Gràcies per les teves paraules, de nou un viatge únic i quan vas de braçet amb l'altra Eva, paraules i imatges ens transporten a un mon nou, diferent i imprescindible.
Em quedo la mirada
Anònim, 28/12/2018 a les 11:41
+3
-2
Avui em quedo amb la mirada que té el poder de canviar les coses. I t'agraeixo la saviesa que puc robar dels moments que ens regales.
Gràcies per escriure!.
Una il·lustració fantàstica per al text. Fins i tot tinc ganes de parar taula!
Lifeisnowhere
Anònim, 28/12/2018 a les 12:17
+5
-0
Les dues Eves amb les seves paraules i la seva grafia ens expliquen de manera senzilla, com comença a desfer-se l’hivern. Com els dies es fan mes llargs i les nits mes curtes, com la quantitat d’hores de llum desperta la natura poc a poc i va evolucionant cap a la primavera. Com comencen a sortir les primeres herbetes i aquelles margarides petitones i com apareixen els brots als arbres paralel·lament a la major escalfor del sol. Com tot al nostre voltant, es torna mes verd i el nostre cos s’omple de desitjos i busca una mica mes d’amor, que també ens omple d’al·legria el cor.
oh, quin regal
Sílvia Pastó, 28/12/2018 a les 16:26
+0
-0
M'ha agradat. Molt.
M’en alegro molt
S., 29/12/2018 a les 21:41
+2
-2
Hi ha tovalles únicas, delicades i boniques....
Gràcies
Jo també don gracies!!!
Litetamona, 29/12/2018 a les 22:47
+1
-0
Que bonic ho feu les dos, perquè toqueu l'ànima amb els dibuixos i les paraules. I no em cal dir res més: Gràcies, és preciós i molt preuat !.
Què bonic!
Carmen Liébana, 01/01/2019 a les 21:48
+0
-0
M' ha agradat molt, Gràcies per la costra sensibilitat
Per l’Eva
Carito, 03/01/2019 a les 08:49
+0
-0
M’agrades Eva, el que dius i com ho dius.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició monogràfica a l'artista barceloní
Imatge il·lustrativa
El festival literari celebra la sisena edició a Girona i Olot amb escriptors d'arreu del món
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard