Cinema

Chaplin, en nom de la democràcia

Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat

| 25/12/2018 a les 00:01h
Especial: Efemèride
Arxivat a: La butaca, cinema, El gran dictador, Charles Chaplin
Charles Chaplin va néixer a Londres el 16 d'abril de 1889 a Londres i va morir a Corsier-sur-Vevey, Suïssa, el dia de Nadal del 1977. El gran dictador –pel·lícula escrita, dirigida i protagonitzada ell mateix– es va estrenar a Nova York el 15 d'octubre del 1940. Aquesta paròdia del nazisme i de la inhumanitat de Hitler i Mussolini va rebre cinc nominacions als Oscar. Veiem el discurs final del film i el llegim traduït al català. 


"Em sap greu, però no vull ser un emperador. No va amb mi. No vull governar ni manar ningú. M'agradaria ajudar a tothom, si fos possible, jueus i gentils, homes blancs, negres. Ens hem d’ajudar els uns als altres. Els éssers humans som així. Volem fer feliços els altres, no fer-los desgraciats. No volem odiar ni menysprear ningú, en aquest món hi ha lloc per a tots. La bona terra és rica i ens pot alimentar a tots. El camí de la vida pot ser lliure i bonic, però l’hem perdut.

La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha alçat barreres d’odi. Ens ha empès cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt ràpidament però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El mecanisme que crea abundància ens deixa amb la necessitat. El nostre coneixement ens ha fet cínics. La nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta. Es perdrà tot.
 
Els avions i les ràdios ens fan sentir més propers, la veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat humana, exigeix la germanor universal que ens uneix a tots nosaltres. Fins i tot ara mateix la meva veu arriba a milions de persones de tot el món, a milions d’homes desesperats, dones i nens petits, víctimes d’un sistema que fa torturar els homes i empresonar gent innocent. Als qui em puguin escoltar els dic: no us desespereu, la desgràcia que patim no és res més que la passatgera cobdícia i l’amargor d’homes que temen seguir el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà i cauran els dictadors i el poder que li van prendre al poble tornarà al poble. I així, mentre l’home existeixi la llibertat no faltarà.

Soldats, no us rendiu a aquells homes que en veritat us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides. I us diuen què heu de fer, de pensar i de sentir. Us mengen el cervell, us tracten com a bestiar i com a carn de canó. No us entregueu a aquest individus inhumans, homes màquines, amb cervells i cors de màquines. Vosaltres no sou màquines. No sou bestiar. Sou homes. Porteu l’amor de la humanitat als vostres cors, no l’odi. Només els que no estimen odien. Els que no estimen i els inhumans. Soldats, no lluiteu per l’esclavitud sinó per la llibertat.

Al capítol 17 de Sant Lluc es llegeix: "El regne de Déu està dins de l’home". No d’un home o d’un grup d’homes, sinó de tots els homes. En vosaltres. Vosaltres, el poble, teniu el poder. El poder de crear màquines. El poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bonica. De convertir-la en una meravellosa aventura. En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder. Actuant tots units, lluitem per un món nou. Per un món decent que doni als homes treball i a la joventut un futur i a la vellesa, seguretat. Amb la promesa d’aquestes coses, les feres van aconseguir el poder. Però van mentir. No han complert les seves promeses i mai les compliran.

Els dictadors són lliures només ells, però esclavitzen el poble. Lluitem ara per fer nosaltres realitat el que ens havien promès. Lluitem per alliberar el món, per enderrocar barreres nacionals. Per eliminar la cobdícia, l’odi i la intolerància. Lluitem pel món de la raó. Un món en què la ciència i el progrés porti la felicitat a tots els homes. Soldats, en nom de la democràcia, ens hem d’unir tots!"
 

COMENTARIS

Les falses democràcies
Jam Malson, 27/12/2018 a les 14:29
+1
-0
Sens dubte és un discurs que toca fibra, vena i cor. Ja m'agradaria sentir aquest mateix discurs en boca de molts dirigents polítics d'avui, tant d'Europa com de la resta del món.

Tanmateix, tot i que fessin el discurs, ben segur que els mancaria la part pràctica. Perquè aquesta és la qüestió: Avui dia, tenim un munt de polítics d'una hipocresia esfereïdora. Ja no són els grans dictadors els que enganyen el poble, sinó molts d'aquests dirigents polítics que s'autoanomenen demòcrates. I no gosaré dir que són petits dictadors. No, no ho diré. De demòcrates ho són, en tant que han estat escollits en un procés electoral per les mateixes persones a qui enganyaran.
Tret d'aquest petit detall de ser escollits, poca cosa més. Si rasques la fina pell d'una d'aquestes falses democràcies, et queden les mans ben brutes.

Sense anar més lluny, tenim el “Reino de España” com un bon mal exemple de democràcia. Segurament, el seu rei, Felipe VI, com a símbol de carn i ossos d'un estat democràtic, estaria plenament d'acord en cada una de les paraules del discurs del personatge que interpretava Charles Chaplin. Però tothom qui vol saber-ho sap que, a la pràctica, la realitat és ben diferent. A Espanya, com a conseqüència de fer política i exercir la democràcia, hi ha repressió, hi ha gent a l'exili i gent a la presó.

Veient la manera de fer tan incoherent de molts polítics, tant espanyols com de la resta del món, que s’omplen la boca de democràcia i la utilitzen per fer tot el contrari, em pregunto: No serà que alguns creuen que la Democràcia és la Dictadura d'un poble sobre un altre poble?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica