Tast editorial

Les cares d'Albert Vidal

Quan porteu mesos sense tenir notícies d'ell és difícil de sospitar on es troba

Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Diputació de Barcelona, tast editorial, Albert Vidal, Maria Escobedo Caparrós

Foto: Catorze


"El que el gest expressa és en el gest mateix. Un gest és quelcom completament corporal i completament espiritual alhora", Hans Georg Gadamer.

Albert Vidal, en aquesta entrevista a Catorze, deia que "cal assassinar qui som per poder començar de zero". Reconegut amb el Premi Nacional de Cultura, l'artista ha configurat una trajectòria llarga, rica i arriscada. Ens endinsem al seu món veient-lo actuar al vídeo Deconstruccions de mi mateix (2008), les imatges del qual es troben a Albert Vidal. Cos tel·lúric i mitjà videogràfic (escrit per Maria Escobedo Caparrós i editat per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona). És d'aquest mateix llibre d'on llegim la descripció que l'escriptor Xavier Fàbregas fa del món del mim. 


Albert Vidal, una inquietud permanent

Quan un artista aconsegueix dominar amb absoluta mestria els recursos del seu ofici, de cristal·litzar els seus esforços en un estil personal, acostuma de continuar, i de manera ben lícita, en la parcel·la que ha descobert. Heus ací el que veiem en el camp de la pintura, de la música, de la poesia, i també de la interpretació. Només uns quants, molt pocs, són capaços de girar l'esguard cap a paisatges nous, i tot aportant-hi la tècnica que dominen, llançar-se a una nova aventura, a la recerca d'un continent inconegut.

Albert Vidal compta entre aquests pocs. La seva curiositat el duu als horitzons més impensables. Quan porteu mesos sense tenir notícies d'ell és difícil de sospitar on es troba, quins interessos l'han seduït en aquell moment: pot ésser a Bali estudiant la dansa del país, o a un cabaret de Saragossa per tal de conèixer les formes més tronades i decadents del music-hall, o al Japó fent l'aprenentatge del butoh al costat d'un dels mestres més importants del gènere, o a Granada, tot submergint-se en el claustre recòndit del flamenc. 

Després es produirà el retorn a la masia pirinenca, els exercicis a l'aire lliure, la reflexió activa, car Albert Vidal s'expressa amb un instrument del qual exigeix el més difícil virtuosisme, i aquest instrument és el cos. Allò que pot sorgir, llavors, constitueix una visita a les fronteres habituals de l'espectacle: pot ésser una dansa per a executar en una plaça pública, un aperitiu pres a ritme d'autòmata del segle XVIII a l'aparador d'una botiga, o pot ésser, com s'escaigué a Vic, la representació del propi enterrament, amb esqueles, bagul, ploraneres, acompanyament i furgó mortuori. Albert Vidal recerca i en la seva recerca o no hi ha gratuïtat: cada nou espectacle és per a ell, i per a nosaltres en contemplar-lo, un finestró venturosament obert. 

Xavier Fàbregas

Text de Xavier Fàbregas. 
«Albert Vidal, una inquietud permanent».
A: Albert Vidal: Cant a la mímica. 
Barcelona: Àncora, 1983. 

Foto de Leopold Samsó del proper llibre d'Albert Vidal, «Les coves de l'ànima»

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència