Basorèxia

2019, no et demano res

Si alguna cosa he après és que els plans B venen sols i sovint són millors que els plans A

| 01/01/2019 a les 00:47h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Anaïs


Ahir mirant una sèrie que miro quan vull matar el temps, vaig escoltar la frase “the past is unchangeable”; frase que, d’altra banda, ja coneixia. El cas és que vaig recordar que efectivament no es pot canviar el passat i que cada paraula que diem queda dita, cada frase i no una altra que escrivim queda escrita, així com cada acte que fem i que no fem, i també cada vegada que callem, i no es pot canviar. I aquest fer o no fer nostre va traçant una espècie d’arxiu inamovible com aquell de la pel·li d'animació Inside Out, on cinc emocions es disputen el panell de control del cervell d’una criatura i emmagatzemen els records en funció de si són o seran més o menys importants, si acabaran sent trets de la personalitat, traumes, records als quals recorrerem quan vulguem somriure o simplement una cosa més que oblidarem en qüestió de dies. (Comprendreu que les festes de Nadal són eternes i donen molt de si, tant com per haver mirat aquesta pel·lícula per segon cop.) 
 
Tota aquesta introducció és perquè –ja ho deveu saber– avui és el primer dia de l’any, i aquest el primer text que escric aquest any i ara la part TOC del meu cervell no para de repetir-me Maria, oco, que no es pot canviar el passat. Així que no voldria que aquestes línies fossin la primera d’aquelles coses de les quals no et sents orgullosa i que ja no es poden desfer.
 
Havia fet grans plans, per al 2018. I, deixeu-me que us confessi una cosa: no se n’ha complert cap. Cap. Que també era difícil, però mira, si alguna cosa he après és que els plans B venen sols i sovint són millors que els plans A. Parlo dels plans que no es planegen. Els que són com el convidat sorpresa d’última hora i que acaba sent l’ànima de la festa. Els que arriben desfarjats i a galop i que tenen un color gris abrillantat, com d’armadura.
 
A aquest any nou no vull demanar-li res. Perdó: aquest any nou no vull demanar-me res. Crec que és el primer cop que ho faig des que tinc dos dits de front, no posar-me cap objectiu, no exigir-me cap classe de triomf per a l’any entrant. Només m’agradaria gaudir de coses desdibuixades. Com t'ho diria? Tornar a casa de nit sola sense passar por. No haver de discutir ni una vegada amb noiets de vint-i-cinc anys (o amb senyoros de seixanta) sobre si som unes exagerades.
 
Que em truqui la M. una tarda i posar-me a plorar perquè pensi hòstia com t’estic enyorant ara mateix. Coses com quan la mare em veu amb un mal dia i em diu queda’t a sopar. Saber reconèixer absolutament tots els moments en què no voldria ser a cap altra part del món i amb ningú altre. Continuar escoltant la música que sona quan em dius coses boniques i em dius que dic frases solejades; les nits en què ens fem companyia. Els dies que vindran i faran olor de terra molla i primavera i estiu. Fer-te riure.
 
Gaudir de coses desdibuixades com la fortalesa que em manca per viure sabent que el passat no es pot canviar i que el futur es desconeix però que l'aniré a buscar, suposo, el dia menys esperat –un dia ranci de tardor, què sé jo–, per un camí probablement de ribera i sense por.
 

COMENTARIS

GRÀCIES
Pilar Foix, 01/01/2019 a les 02:10
+3
-0
No hi podia haver millor manera de començar l'any que llegin-te. Un petó!
Gràcies
Anònim, 01/01/2019 a les 11:08
+4
-0
Una bona manera de començar l'Any...propòsits per fer el camí feliç. L'edat es un factor de pensar així?
el millor per a tu
Iñaki Betenasagasti, 01/01/2019 a les 12:26
+3
-0
Sigui com sigui aquest passat, que crec que mai deixa de ser una de les finestres del futur, m'agradaria dir-te que et desitjo el millor, per a aquest any nou, i per a tots els que vinguin per darrere. Dos petons, i una abraçada !!!
Bon Any
Montsedr, 01/01/2019 a les 12:54
+4
-0
Felicitats pel teu primer text de l’any 2019. No crec que calgui desfer res. Gràcies!
M’ha encantat
Supernina32, 01/01/2019 a les 13:12
+4
-0
M’ha encantat el teu escrit, em sento totalment identificada.
Gràcies

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència