Postals

2019, no em facis cas

No sé si estimaré prou o massa els llavis d'algú o si em tornaré a enamorar del fum

| 02/01/2019 a les 00:32h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Caetano Candal Sato


Compraré formatge d'una altra marca i més fruita (i me la menjaré). M'apuntaré a cant perquè l'Ariadna diu que així trobaré la meva veu i que no és important si afino o no, que el que val la pena és alliberar-me (encara que no m'atreveixi a explorar de què). Tinc cita per renovar-me el carnet de conduir, que el vaig perdre fa vuit anys, perquè això de ser despistada no ho cura cap calendari. I un dia, saps?, llogaré un cotxe i faré cap al Montseny i un altre dia a l'Espluga de Francolí. 
 
No sé si aniré més al gimnàs o a nedar o, per fi, jugaré a futbol, si escriuré tant com voldria ni si estaré a l'alçada dels nous reptes. No sé si estimaré prou o massa els llavis d'algú o si em tornaré a enamorar del fum. Si té remei, això meu. 
 
Hi haurà coses minúscules que potser em diràs que són estupideses. Però sí, em sabrà greu que la pastisseria Verdi tanqui aquest diumenge, perquè els esmorzars de dissabte xerrant amb les que hi treballen duraven dues hores. Que la Montse de cal Moliné es jubili i en lloc del seu alegre holacarinyocomestàs? hi trobi una noia d'amabilitat postissa i programada. Seran petiteses: veure com els avis es fan més avis, barallar-me amb mon pare i remenar, de tant en tant, bucles antics.
 
Hi haurà, tant de bo, allò tan bonic que m'eixampla per dins: parlar hores i hores amb aquells que em llegeixen d'una hora lluny i em regalen punts de llum. Sí, exacte, els que aconsegueixen que surti de la closca i que tot sigui tan fàcil. Hi haurà viatges, i allò que m'atrapa tant: el que és totalment imprevisible i desconegut. Les nits amb aquell llençol d'estrelles. La bellesa del que no es repetirà mai. Ganàpia com soc, encara jugaré a imaginar allò i allò altre que voldria passés. Faré el ridícul en coses serioses i trucaré a ma mare per explicar-l'hi i fer-la riure. Hi haurà dissabtes de vi blanc, alguna borratxera menys desfasada i alguna nit que recordarem fins ves a saber quan. 
 
Faria una llista llarguíssima del que voldria per aquest any. Però 2019, no em facis cas: l'últim que vull és saber, abans d'haver-te conegut, com seràs.

COMENTARIS

PARAULES BONIQUES I TENDRES
Roser 03012019, 03/01/2019 a les 17:58
+5
-2
No sé si llegiré coses boniques (com aquestes) tant com voldria,,,
Any nou, vida...
Anna S., 03/01/2019 a les 23:04
+0
-0
M'encanten aquests textos. Tenen tanta veritat! Ja sé que és millor no saber què et passarà, però la idea que allò que estàs vivint és únic i irrepetible, em produeix una inevitable sensació de tristesa.
No et prometo res
Anònim, 04/01/2019 a les 03:17
+0
-0
Encara no se que faré ,ni si ho aconseguire Però intentaré millorar en el proper any 2019 tan com pogui.
T'esperarem
Filo, 04/01/2019 a les 10:34
+1
-0
Gemma, com sempre molt bonic. T'esperarem a l'Espluga amb cotxe o no i menjarem carquinyolis de Cal Gamell
Nostalgia
Amelia, 19/01/2019 a les 16:43
+0
-0
Qué medicina tan buena son las palabras que se escriben desde el alma

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició monogràfica a l'artista barceloní
Imatge il·lustrativa
El festival literari celebra la sisena edició a Girona i Olot amb escriptors d'arreu del món
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard