Música

Gemma

Qui pogués, per un instant,/ viure tota la joia/ que tu sents a l'anar cordant/ dues sabates noves

| 04/01/2019 a les 01:53h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Joan Baptista Humet, cançó, Gemma
Joan Baptista Humet va néixer a Navarrés el 4 de gener del 1950 i va morir a Barcelona el 30 de novembre del 2008. El recordem escoltant el que va ser el seu primer èxit: Gemma (1971), la cançó dedicada a la seva germana que patia poliomielitis.


No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer.

Que bonics que eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.
I tu ets la més bonica.

Qui pogués, per un instant,
viure tota la joia
que tu sents a l'anar cordant
dues sabates noves.

Les duràs hores i hores als teus peus,
les veig noves i les miro.
Amb gran goig em parlarà la teva veu,
i és per això que més t'estimo.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.
I tu ets la més bonica.

Sense por segueix lluitant
que així es llaura la vida.
Xic a xic es va lliurant
la força que dormia.

Pren els dies d'un en un, que hi és el temps,
per premiar el teu entusiasme.
Ho mereixes tu i l'esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.

COMENTARIS

Gemma
Victòria L, 04/01/2019 a les 21:34
+1
-0
Quantes hores asseguda amb la meva colla cantant moltes cançons i aquesta una d ellas!!!
Quina records!!!!
Gràcies per compartir
Quina tendressa
Anònim, 05/01/2019 a les 06:35
+1
-0
Aquesta cançó em porta el regust de la meva primera joventut on inevitablement brollava dels nostres llavis quan érem asseguts al voltant d'un foc de camp o sempre que hi havia una guitarra.
Forma part del que sóc, del meu bagatge vital.
Gràcies per portar-me-la al record!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla convoca entitats i monitors a presentar projectes de transformació social
Imatge il·lustrativa
Helena Tornero dirigeix «El futur», a la Sala Tallers del TNC
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard