Música

Gemma

Qui pogués, per un instant,/ viure tota la joia/ que tu sents a l'anar cordant/ dues sabates noves

| 04/01/2019 a les 01:53h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Joan Baptista Humet, cançó, Gemma
Joan Baptista Humet va néixer a Navarrés el 4 de gener del 1950 i va morir a Barcelona el 30 de novembre del 2008. El recordem escoltant el que va ser el seu primer èxit: Gemma (1971), la cançó dedicada a la seva germana que patia poliomielitis.


No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer.

Que bonics que eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.
I tu ets la més bonica.

Qui pogués, per un instant,
viure tota la joia
que tu sents a l'anar cordant
dues sabates noves.

Les duràs hores i hores als teus peus,
les veig noves i les miro.
Amb gran goig em parlarà la teva veu,
i és per això que més t'estimo.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.
I tu ets la més bonica.

Sense por segueix lluitant
que així es llaura la vida.
Xic a xic es va lliurant
la força que dormia.

Pren els dies d'un en un, que hi és el temps,
per premiar el teu entusiasme.
Ho mereixes tu i l'esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.

COMENTARIS

Gemma
Victòria L, 04/01/2019 a les 21:34
+1
-0
Quantes hores asseguda amb la meva colla cantant moltes cançons i aquesta una d ellas!!!
Quina records!!!!
Gràcies per compartir
Quina tendressa
Anònim, 05/01/2019 a les 06:35
+1
-0
Aquesta cançó em porta el regust de la meva primera joventut on inevitablement brollava dels nostres llavis quan érem asseguts al voltant d'un foc de camp o sempre que hi havia una guitarra.
Forma part del que sóc, del meu bagatge vital.
Gràcies per portar-me-la al record!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una jornada sobre astronomia i contaminació lumínica
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura dues mostres fetes per alumnes i professors
Imatge il·lustrativa
Els Juliols de la UB dediquen un curs a la crisi migratòria
Imatge il·lustrativa
L'escriptor italià conversarà amb la periodista Elena Hevia
Imatge il·lustrativa
Una animació representa amb traços senzills la cançó de Queen
Imatge il·lustrativa
La nova campanya d'Estrella Damm ens alerta de la contaminació que pateix el mar
Imatge il·lustrativa
Així serà l'any 2026 el temple monumental d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Marguerite Duras, encarnada per Ariadna Gil, espera delirant el seu marit a la sala petita del TNC