El déu del Baltimore oest

Des del principi havia tingut molt clar per quin dels dos bàndols decantar-se: per cap

| 27/06/2015 a les 12:45h
Especial: Fora de sèries
Arxivat a: La butaca, televisió
S01E06 Omar Little (The Wire - HBO, 2002-2008)

Foto: HBO


És pobre, i ser pobre al bressol del capitalisme és un mal negoci. És negre, i ser negre al país que va engendrar el Ku Klux Klan no és precisament cap avantatge. És homosexual, i ser homosexual i respectat al Baltimore oest requereix alguna cosa més que coratge. Però sobretot és intel·ligent. I sap molt bé com jugar amb les cartes que li han repartit per sortir-se’n en aquesta merda de partida que li ha tocat jugar.
 
Com cada diumenge acaba de deixar l’àvia Josephine a casa, després d’acompanyar-la a l’església. No hi ha ningú al món que estimi més que aquella vella rondinaire. Quan els pares van morir –l’Omar ni tan sols ho recorda– es va ocupar d’ell i del seu germà Anthony; els va criar i, sobretot, els va educar. L’Anthony mai no va fer-li gaire cas i aviat es va deixar arrossegar pel corrent del carrer, com tota la resta. El van enganxar robant en una joieria; no va ser prou bo ni per suïcidar-se: va disparar-se al pit amb una 44 i va fallar.
 
Ell ho va tenir clar de ben petit, allò era una guerra i l’hi havia tocat viure enmig del camp de batalla. L'única possibilitat de sobreviure era anar pel seu compte;  hauria de ser més llest que els altres, més ràpid, més implacable. I anar fent així, avui, demà… cada dia.
 
Mentre amb el dit índex ressegueix inconscientment la cicatriu que, des de la galta dreta fins al mig del front, li travessa el rostre pensa que fins i tot a la guerra –o més aviat, sobretot a la guerra– cal tenir uns principis, respectar uns codis. Recorda quan, a l’institut d’Edmonson, estudiaven la mitologia grega; li encantava tot allò. No ha oblidat que els grecs menystenien Ares, el déu de la guerra, perquè encarnava la brutalitat, la força, el simple gust per la sang, i preferien Atena, que representava l’estratègia, la intel·ligència, la saviesa. En sabien un niu, aquells grecs.
 
Des del principi havia tingut molt clar per quin dels dos bàndols decantar-se: per cap. Tots dos –traficants i camells per una banda, polítics i policies per l’altra– treien profit d’aquella guerra, ja els hi anava bé i com més durés, millor. Tant li feia Avon Barksdale com l’alcalde Royce, Stringer Bell com el comissari Burrell… I la resta? La resta eren només carn de canó. Com ell.
 
S’estreny el mocador al cap, s’acaba de cordar l’armilla antibales, es penja la retallada de doble canó a l’espatlla i es posa la gavardina negra. Abans de sortir al carrer recorda les paraules de l’àvia, quan s’acomiadaven fa una estona: “Que Déu et beneeixi, fill. Vés amb compte.” Es col·loca una 45 a la cintura i pensa: “No crec que Déu recordi ni on és Baltimore, iaia, però t’asseguro que vaig amb molt de compte.” I surt al carrer, xiulant The farmer in the dell.

@abocadecano 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una taula rodona per fer visible el que és massa invisible
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord