Tast editorial

Les coses que no dius

S’instal·len al cor de les genives/ amb el gust de la pols i de les hores

| 19/01/2019 a les 00:01h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, Tast editorial, Sònia Moll Gamboa, poema, poesia

Foto: galaxies and hurricanes



Les coses que no dius obren escletxes
damunt la pell estoica. Llisquen, àvides,
pels rius de sang del cos, i no s’aturen
fins que troben racons que desconeixes.

S’hi queden. Te’ls esquincen. Però tu
no te n’adones. Parles fort, i rius,
i aconsegueixes ignorar la pena.

S’hi queden tant de temps que en perds el compte.
Són coses que no vols, o vols i dols,
però t’estimes més aniquilar-les
–almenys, tu creus que ho fas–; però revénen:

revénen en el plor dels dies grisos,
en l’ofec dels diumenges a la tarda,
en epílegs d’estius d’adolescència,
en preludis d’hivern sense esperança.

Les coses que no dius tensen els músculs
i s’instal·len al cor de les genives
amb el gust de la pols i de les hores
que has deixat escolar-se sense esma.
Hi ha una olor agredolça al tou dels dits
–olor de resclosit, de por, de sexe.

Les coses que no dius fan mal als polsos.
I a les dents. I a les mans. I a les orelles.
 
 

 Non si male nunc

 © Sònia Moll Gamboa
 © Viena Edicions, 2006

COMENTARIS

Profund! Avui em sento així
Anònim, 22/01/2019 a les 08:04
+4
-0
Llegeixo aquest poema aquest matí fred entre desconeguts a dalt del tren. He deixat els llençols a casa, plens de rebrecs que recullen les paraules que no dic i que ella imagina i no vol sentir.
Llàgrimes als ulls
una part de la teva vida
Jordi Sabater, 22/01/2019 a les 11:05
+2
-0
Agraeixo les teves paraules a través de la poesia, i si sento el sentiment de la tristesa en la seva lectura que m'identifico en un moment o altre de la meva vida.
També sento la pau que existeix darrere de la decisió valenta d'afrontar les converses pendents i connectar amb la meva coherència, dir el que vull dir, sense esperar agradar.
Impotència de mare
Anònim, 24/01/2019 a les 09:33
+0
-0
De vegades, ens és totalment inaccessible el poder parlar amb qui s'estima, fins i tot més, que a una mateixa. Hi han situacions i circumstàncies en les que es prefereix morir per dintre, pregar i esperar, deixar passar els dies, i les nits plorant, implorant a saber què o qui, que la situació torni a donar un gir com tants cops ha donat conforme ha volgut eixa personeta, eixe trosset nostre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència