Mares de ningú

La mare, la filla

No podia suportar aquella veueta a la nit fent preguntes al nino

| 29/06/2015 a les 21:00h
Especial: Mares de ningú
Arxivat a: Cambres pròpies, Mares de ningú

Foto: Jay Davis


La mare havia caigut del llit i s'havia trencat una cama i ai, la mare, amb una cama trencada, perquè la mare sempre ha fet moltes coses, ara les plantes cap a dins, ara les plantes cap enfora, ara les rego, ara cuino, ara pujo a les golfes i busco un vestit vell, i així sempre, buscant qualsevol excusa per moure's, i ara, per haver caigut del llit, ara la mare tenia la cama trencada... i com estava d'insuportable, la mare. Més que de costum.
 
Llavors ens vam haver d'instal·lar una mica a casa seva, i com que era estiu i la mare té piscina a casa, bé, una piscineta de no-res, d'aquelles de plàstic, però grosses... doncs vam decidir que jo cuidaria millor la mare vivint amb ella, i la Clara estaria més contenta en una casa amb piscina, i així ho vam fer. La mare ràpidament s'hi va acostumar, perquè com que tenia la cama trencada, li anava molt bé que jo hi fos, i va demanar una campaneta i quan necessitava alguna cosa, la feia sonar i jo apareixia més o menys ràpid, i llavors, totes aquelles coses que abans feia la mare, me les manava fer. Les plantes cap enfora, cap endins, ara rega-les, ara cuina, ara busca'm un vestit vell a les fosques... i la Clara anava fent la seva vida al pati, amb la mànega i la piscina, i en algun moment va començar a parlar a totes hores amb una mena d'amic imaginari, fins i tot a la nit, quan tot restava en silenci. Llavors se sentia la veueta de la Clara, i no deixava de fer preguntes i més preguntes a l'amic, i jo ja estava una mica molesta amb aquell amic, perquè, home, una mare coixa i una filla boja, i quan ho explicava a la mare, se'n reia. Tu feies igual, em va dir. I jo no ho sabia, que vaig tenir un amic imaginari, i em va agafar la tendresa i vaig passar uns dies que em feia gràcia, però després... ostres, tu, ja era massa fer les coses per mi i per la mare, no podia suportar aquella veueta a la nit fent preguntes al nino, perquè jo oblidava que era un amic imaginari i li deia El Nino, potser perquè si parlés amb una joguina em semblaria més bé.
 
Els últims dies vaig decidir que la mare no tingués a mà la campaneta, perquè tot el dia la feia sonar i sonar i sonar, i ja estava tipa de la campaneta, i vaig decidir que ja n'hi havia prou, que era el moment de tornar a casa, quan una nit, ja molt adormida jo i la casa i la ciutat i tothom, va sonar la campaneta, i com que no recordava que la mare no la tenia, vaig anar a la seva habitació, però la mare estava adormida. I quan vaig anar a l'habitació de la Clara, va fer com si res, i jo vaig preguntar què volia, d'on havia agafat la campaneta, si l'havia amagada jo, i va dir, no he sigut jo, ha sigut ell. Que volia aigua, el nino. I quina altra cosa podia fer —n'hi vaig portar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país