Apunt (ja no) a llapis

Déu s’ha amagat sota el cargol de les escales i es menja una galeta Maria

| 01/07/2015 a les 17:16h
Especial: L'ha ben plantada
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Jose Luis Cernadas Iglesias


És un dia d’aigua a la finestra, i el meu recolliment em fa moure entre tres pensaments: Lichtenberg, l’alcohol i la geometria de la riallada sardònica. Què hi ha, de més interessant, que un parell de línies ben escrites? Què pot despertar un odi més profund que un paisatge que no es pot modificar i que et transmet un estat d’ànim que et fot fàstic? El carrer, com ja he dit algun cop, és una maleïda col·lecció de ganyotes. Una festa de disfresses anecdòtica, la dansa de la vanitat que ja no és ni presumpta. Déu s’ha amagat sota el cargol de les escales i es menja una galeta Maria. El trànsit s’esmicola rere el vidre com un quadre de Turner dins una frase que resulta pedant.
 
Diuen que el millor que podem fer és encomanar-nos als que en saben més que nosaltres, o als que, directament, en saben. Diu Lichtenberg que és impossible travessar les masses amb el foc de la veritat sense cremar la barba d’algú.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Un vídeo denuncia les imposicions que la societat vessa sobre les dones
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger