Josep Pla al mas Pla. Llofriu, 1964. Autor: Lluís Permanyer (Fundació Josep Pla)
L’octubre del 1918, la Universitat de Barcelona va tancar durant unes setmanes arran de l’epidèmia de grip espanyola, que va provocar trenta milions de morts arreu del món. Josep Pla (1897-1981), que aleshores tenia uns vint anys i hi estudiava dret després d’haver abandonat medicina, va haver de tornar a Palafrugell. Allà va observar i descriure les seves impressions sobre la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Al seu poble –on a finals del 1917, a causa de la manca d’exportacions, hi havia un 35 per cent d’atur a les fàbriques de suro–, va començar el seu dietari de joventut, que anys més tard esdevindria El quadern gris.
La Primera Guerra Mundial va tenir un impacte notable a Catalunya, i Pla, al volum Prosperitat i rauxa de Catalunya, reflexionava sobre les frivolitats que havia presenciat entre els cercles intel·lectuals de la Barcelona neutral, majoritàriament francòfils i compromesos amb la causa aliada: “En guerres com aquella, els morts són una pura estadística: com més n’hi ha –sempre que es guanyi– més animades són les festes dels addictes, sobretot si viuen lluny de la catàstrofe. Així, es feren alguns sopars molt suculents. Tot això que dic ara, em fa vergonya d’escriure-ho. Aquells anys –en tenia a penes vint– el meu ús de la raó era molt precari i fluix. Fou anys després que hi vaig pensar amb tot el rigor possible, i des d’aquell moment he estat sempre pacifista i antidolorista”.
El Palau Robert li dedica, fins al 31 de març, l’exposició Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra. En fem un tast llegint alguns fragments del quadern gris de l’escriptor.
Tertúlia de la Penya Gran de l’Ateneu Barcelonès. [1918-1930] (Font: Enric Jardí, Quim Borralleras i els seus amics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1979)
6 d’agost de 1918
A conseqüències de la guerra hi ha a Canadell unes quantes famílies del país residents habitualment a França i a Alemanya que s’hi han refugiat, tot esperant que la guerra s’acabi. Aquestes famílies s’han passat la vida negociejant mútuament, es coneixen de sempre, estan, de més a prop o de més lluny, emparentades. Ara la guerra els ha separats. Han renyit i es passen els dies fent-se morros i males cares. Quan es troben a la platja o en un lloc o altre, es produeix l’espectacle, el divertit espectacle que es produiria si es trobaven cara a cara el mariscal Hindenburg i el general Foch.
Es posen tibats, enravenats, i es veu que si no s’insulten i no es tiren mútuament sobre és perquè hi ha massa gent al davant.
Xènius, al Glosari, agita ara, dia per altre, la idea de la unitat moral d’Europa. És una idea sublim, admirable, però la situació del Canadell demostra que la unitat moral s’ha trencat. És trist haver de constatar que, entre els homes, les més arravatades sublimitats tenen més o menys importància segons l’oportunitat. L’home no és un animal racional. És un animal sensual.
5 de novembre de 1918
Els diaris vénen carregadíssims. Mig Europa cau, com un edifici immens que s’esfondra. Rússia, Àustria, Alemanya… El sentiment em porta del cantó del que cau. La raó, no!
6 de novembre de 1918
Abans de sopar, llarga conversa amb el meu pare sobre el nou mapa d’Europa i l’abrivada enorme del socialisme. El meu pare, que ha cregut fins on ha estat possible que Alemanya guanyaria la guerra perquè era –segons ell– convenient per a la marxa del progrés, està enormement impressionat. Però, cosa curiosa: parlem amb una perfecta calma. Personalment, l’embranzida dels pobres em fa un efecte enorme: una barreja de satisfacció i de por –indestriable.
3 de setembre de 1918
Fa més de quatre anys que dura la guerra –quatre anys i un mes exactament. El nombre de morts, la quantitat de dolor, el volum de destrucció i devastació que la guerra ha produït no es pot descriure. La polèmica entre francòfils i germanòfils s’ha esvaït. Mantenir una tensió de quatre anys és impossible. La gent pensa a enriquir-se…. i demà serà un altre dia. Si la guerra no tingués la desorbitada estupidesa profunda dels fenòmens còsmics, si la producció d’una guerra depengués d’un engranatge de voluntats clares i precises, determinaria i fixaria la petitesa humana amb més claredat que qualsevol altre fet o argument –més que una ensulsiada d’un milió de tones de pedra sobre la nostra esquena. La petitesa humana és indescriptible. És absolutament indiferent que l’home pensi o no pensi –que l’home cregui o no cregui.
13 de novembre de 1918
S’ha acabat la guerra. Ara començarà la nostra.
Dietari original de Josep Pla dels anys 1918-1919, que constitueix el manuscrit primigeni d’El quadern gris (Col·lecció particular Frank Keerl)
Visita de periodistes i polítics catalans i espanyols al front de guerra francès, novembre de 1917 (Col. família Miralles-Jori)
Banquet de celebració de la fi de la Primera Guerra Mundial i de la victòria dels aliats. Teatre Espanyol, Badalona, entre el 20/28 de novembre de 1918. Autor Josep Brangulí (Fons ANC1-42/Brangulí, Arxiu Nacional de Catalunya)
Palamosins celebrant la pau en motiu del final de la Primera Guerra Mundial davant la fàbrica La Corchera Internacional S.A, 12/11/1918. (J. Pallí. Col. Imatges de l’Ajuntament. Servei d’Arxiu Municipal de Palamós)
Número especial de la revista Destino dedicat al 50è aniversari de la Primera Guerra Mundial. (Fundació Josep Pla)
Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la guerra
Fins al 31 de març al Palau Robert.
L’exposició i el catàleg és una coproducció de la Fundació Josep Pla (FJP) i la Càtedra Josep Pla (Universitat de Girona-Grup62-FJP). La mostra, comissariada per Francesc Montero, va començar el seu recorregut el 2017 a la Fundació Josep Pla de Palafrugell, durant la commemoració del centenari del conflicte. El títol de l’exposició s’ha extret del dietari El Quadern gris.
