Catorze
«No ho explico com a víctima sinó com a supervivent»

L’escriptora Jenn Díaz, diputada al Parlament català, ha fet una intervenció en nom de totes les dones i també d’ella mateixa. Ha parlat clar i en primera persona.



Avui podria fer una intervenció com qualsevol altra. Demanar als grups parlamentaris que, si us plau, no blanquegin el discurs negacionista d’alguns partits polítics. Podria contrastar les dades falses, una a una, per desmuntar-les. Però he pensat que, davant la fal·làcia, l’únic que hem de fer és posar-nos un mirall al davant.

Les dones estem fartes. Estem enfadades, i amb raó. És normal que sovint vulguem venjança i no justícia, perquè també la justícia se’ns nega. Ens culpabilitza, ens qüestiona i ens estigmatitza. Vull aprofitar els meus minuts. Parlaré, només, del que ens passa a les dones pel fet de ser dones.

Començo.

Hola. Me llamo Cristina Fallarás y a mí también me violaron.

Cuéntalo. Me too. Jo sí que et crec.

Casio i Bic, empreses que fan productes de color rosa específics per a les dones treballadores. No, no acceptem les disculpes.

L’Audiència de Lleida condemna a dos anys de presó un violador perquè la víctima, discapacitada, no s’hi va resistir prou. El que feia fotos, absolt.

Rubén Castro, no fue tu culpa, era una puta, lo hiciste bien. Benito Villamarín, camp de futbol del Real Betis.

Kelly. Disset anys. Reus. Assassinada el 31 de gener del 2019. Decapitada.

Arizona. Una dona, en coma, està embarassada. El seu infermer la va violar, malgrat que els titulars ens diuen que “se quedó embarazada”.

Las mujeres jóvenes se parecen a las mujeres jóvenes y este es un argumento irrefutable. Y si son guapas y hacen morritos, ya no digamos, lo cual no quita que tener a una mujer de morros no sea también muy rejuvenecedor. Joaquín Luna.

Intenten cremar viva una nena per haver denunciat les violacions del seu tiet.

Iba de patrulla nocturna con la moto. Una prostituta salió corriendo. Fuí tras ella. Se arrodilló, puso dinero en el suelo y levantó los brazos. Me quité el casco y vio que yo era una mujer. Respiró aliviada. Supe que huía de alguno de los nuestros. Sonia Vivas

No fa falta que t’enrotlles en l’examen, ja ens podem enrotllar després. Professors universitaris de València.


Cuenta que en España un rey
De apetitos inconstantes
Cuyo capricho era ley
Enviaba a sus amantes
A ser de un convento grey

Hoy los tiempos han cambiado
Y el amado timonel
En cuanto las ha dejado
No van a un convento cruel
Sino a un escaño elevado

La diputada Montero
Ex-pareja del Coleta
Ya no está en el candelero
Por una inquieta bragueta
Va con Tania al gallinero

De monjas a diputadas, “poema” d’un jutge a Irene Montero.


Els entrenaments acabaven sempre a casa d’ella. La feia despullar, completament nua sobre el terra, i cada cop que li feia fer una abdominal hipopressiva la tocava mentre li parlava de detalls tècnics. Tocaments vaginals. Fins a “10 segons” prement el seu òrgan sexual mentre ella feia força. I ell sense aturar mai les indicacions, parlant amb màxima naturalitat. Leo Armentano, abusador.

El cadàver de Laura Luelmo tiene heridas de autodefensa en la cabeza y en el cuello. Laura Luelmo va resistir-se, i ara és morta.

Que nadie se sorprenda ni me llame maleducado por llamar puta a la fugitiva independentista Anna Gabriel. Se fugó Anna Gabriel, la sex-symbol del independentismo. La Tribuna de Cartagena.

¿Aquí aplicamos el 155 o el 69? Pipi Estrada, sobre una foto d’Inés Arrimadas.

Sexo débil. Conjunto de las mujeres. Real Academia Española.

Sexo fuerte. Conjunto de los varones. Real Academia Española.

Una cosa tenim clara: la violència masclista no té classe, no té ideologia, no té ofici, no té perfil, no té nacionalitat, no té estatus, no té llengua…

I les dones, com deia, estem cansades, estem enfadades, estem fartes. Però tenim una arma: el testimoni. Una arma que ens fa més fortes, que ens ajuda a visibilitzar-nos, a alçar la veu i tenir-ne una de pròpia. Ara la història també l’explicarem nosaltres. I precisament perquè el testimoni és la nostra arma, avui vull seguir l’exemple de la companya Fallarás i acabaré com he començat. El meu propi Cuéntalo, per trencar tant silenci.

Hola, em dic Jenn Díaz i fa deu anys vaig patir violència masclista. Física i psicològica. Però no ho explico aquí, en seu parlamentària, com a víctima, sinó com a supervivent.

Gràcies.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 08, 2019 | 08:48
    Anònim febrer 08, 2019 | 08:48
    D'acord, d'acord! ara només es pot tenir llàstima de les dones. Però això li passa exactament igual als homes. Però ells ho tenen pitjor. Per una part els homes, de mitjana son més febles psicològicament, i per l'altra part ells no poden explicar-ho perquè se'ls en riuen i no tenen centres d'atenció a l'home maltractat. No es publiquen estudis amb criteris idèntics home i dona. Només es publiquen els que la dona és víctima. Mireu-ne un de seriós, comprovable i que s'ha fet a Catalunya: http://bit.ly/2POLGsQ o mireu el darrer que es va fer amb la població universitària d'Argentina, on s'arriba a la conclusió que elles agredeixen més a les parelles que ells i que els casos de violència física greu, els fan més elles que ells: http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1852-42062015000200007 per cert. Un servidor de vostès ha estat víctima de violència psíquica, fisica i sexual, per part de dues de les tres parelles que he tingut. No ho he dit mai públicament i per tant "no existeix" algun dia els diputats haurien de fer el mateix que aquesta diputada. La sorpresa seria gran. La gent no sap que elles son igual d'agressores... o més.
  2. Icona del comentari de: Anònim a febrer 08, 2019 | 10:13
    Anònim febrer 08, 2019 | 10:13
    Gràcies per aquestes paraules de valentia, amargor i tristesa d'una realitat que normalitza tanta brutalitat.
  3. Icona del comentari de: Montse. a febrer 09, 2019 | 19:13
    Montse. febrer 09, 2019 | 19:13
    Soc molt pacífica, pero ja veig que aixi no solucioarem res i ells ho saben. Tinc ganes de conençar a utilizar la violencia ja.
  4. Icona del comentari de: Anònim a febrer 10, 2019 | 02:47
    Anònim febrer 10, 2019 | 02:47
    És evident que hi ha dones que dins de la parella es comporten de manera dominant i "agressora", però no és sinó el clar reflex de la societat heteropatriarcal en la que vivim. No posaré en dubte que hagis estat víctima o no de violència per part de la teva parella, si és així ets molt valent d'explicar-ho, però si et diré que MAI patiràs violència per el sol fet de ser HOME! Vius en una societat en la que als homes se'ls educa per ser els més forts, els que no ploren, els que han de ser dominants, els que han de salvar a les princeses que es troben "en apuros"... han de demostrar la seva virilitat i la seva masculinitat dominant i aquest és un problema molt greu, cosa que només el FEMINISME qüestiona i ho combat. La violència que puguis haver patit tu en l'àmbit de la parella no serà mai violència masclista, ni de gènere, per el sol fet de que ningú t'ha agredit pel fet de ser home, per tant no pots comparar la violència que patim les dones a diari amb la que tu hagis patit a nivell individual i de parella. Tu mai tindràs por d'anar sol per el carrer, mai et xiularan ni et diran coses obscenes per com vas vestit, mai ningú qüestionarà a on has arribat professionalment, ni tampoc pel fet de si vols o no vols tenir fills, ningú et qüestionarà el teu físic tant si ets gras com si no, ningú t'obligarà mai a cumplir amb els canons de bellesa... No patiràs mai com ho fa una dona el seu dia a dia, per aquesta raó no pots justificar ni dir que els homes ho tenen pitjor que les dones. Seria bó que revises el teu discurs i et deconstruïssis i així entendries perquè tu tens privilegis i nosaltres drets! LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ! P.D: Gran discurs de Jenn Diaz!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa