Propostes

Rafael Patxot, el mecenes oblidat

Un museu del Montseny mostra allò que el científic i humanista va fer i donar al país

| 11/02/2019 a les 10:30h
Especial: Propostes
Arxivat a: Biblioteca, Univers Patxot, Diputació de Barcelona, propostes, Rafel Patxot

Fons Univers Patxot
 

 

Rafael Patxot va ser un dels mecenes catalans més important del segle XX, però també un dels més oblidats. Nascut el 1872 a Sant Feliu de Guíxols, la seva família tenia una empresa de taps de xampany. El seu pare havia estat pianista i el seu avi, alcalde del poble. Després d'haver estat internat a Barcelona, Rafael, apassionat per la ciència i l'observació del cel, va anar a estudiar Londres, on la seva curiositat creixia i creixia i, als disset anys, el seu món era el piano, l'orientalisme, les matemàtiques, el futbol, l'anatomia, el tenis i la literatura. 
 

Fons Univers Patxot


La seva mare va morir als trenta-vuit anys, i ell va tornar a Catalunya. Al cap de tres anys, també va perdre el pare. De manera que amb vint-i-un anys es va haver de fer càrrec de cinc germans i d'una fàbrica de cent trenta obrers. El destí va canviar, però no va abandonar la seva curiositat i es va fer construir un observatori astronòmic a la casa de Sant Feliu de Guíxols. El va batejar com L'observatori català. També es va convertir en un dels pioners més importants de la meteorologia, en especial de l'estudi de la pluja i dels núvols. Arran de la vaga que hi va haver a la fàbrica que havia heretat, i per por a rebre atacs, se'n va anar a viure a Barcelona, on va estrènyer vincles amb l'editorial l'Avenç, i va tenir relació amb personalitats com Pompeu Fabra i Joan Maragall.
 

Fons Univers Patxot


El dia de Reis del 1922 Patxot va reunir a l'Orfeó Català diversos representants d'entitats especialitzades en estudis folklòrics per proposar-los fer El Cançoner popular de Catalunya, una gran obra que reunís la totalitat d'aquest patrimoni. Durant catorze anys (fins al 1936), tot de col·laboradors aplegats en cinquanta-cinc "missions" van recórrer Catalunya, les Illes Balears i part del País Valencià.
 

Fons Univers Patxot


La Montserrat, la seva filla gran, va morir el 1919 als vint-i-quatre anys de la grip espanyola. El dolor per la pèrdua el va empènyer a fundar un programa per ajudar noies de Sant Feliu nascudes en ambients humils, i també es va fer càrrec del pagament de la biblioteca de l'Institut de Cultura de la Dona. El 1925 mor als vint-i-vuit anys la seva segona filla, la Maria, de miocarditis aguda. En record d'ella, crea una fundació per atorgar beques a noies catalanes que no tenen mitjans per estudiar. I és així com, homenatjant familiars morts, crea i difon cultura: en record del seu pare, funda un concurs musical en què premia obres dels grans compositors catalans; en memòria de l'avi, un concurs de treballs històrics, polítics i socials, i de la seva mare, unes assegurances maternals i pensions de vellesa a dones necessitades de Sant Feliu. 
 

Matrimoni Patxot Rabel


En memòria de la seva filla Maria, Patxot va fer construir al peu del Montseny una casa d'estiueig per a ell i la seva dona, la Masia Mariona, amb la idea que fos el lloc on viurien de vells. Es va fer entre el 1927 i el 1931 i va ser el lloc de repòs del matrimoni fins que va arribar la Guerra Civil. Patxot, que tenia seixanta-quatre anys, va poder evitar que l'afusellessin i, amb la seva dona i la seva tercera filla, es va exiliar a Suïssa, des d'on va ajudar econòmicament altres exiliats catalans, va finançar l'Onomasticon Catalonia de Joan Coromines, i va dotar algunes beques per a estudis a l'estranger. Tot i l'oferiment de la Sociedad Meteorológica Española de reprendre els seus estudis científics a Espanya, no va acceptar mai tornar a un país sotmès a la dictadura. Va morir a Ginebra, als 91 anys, el 8 de gener del 1964.
 

Fons Univers Patxot


Masia Mariona, que a la Guerra Civil va ser ocupada, saquejada i cremada, dècades més tard ha estat rehabilitada per la Diputació de Barcelona convertint-se en el museu Univers Patxot, que desplega la tasca científica, humanista i de mecenatge de Patxot: des del seu estudi de la masia catalana i de la meteorologia, fins al suport que va fer a l'excursionisme científic, a la música i a l'edició de llibres.

Fons Univers Patxot

Fons Univers Patxot

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments