Tast editorial i sorteig

Mudances

La Rosa se’l mira i no li diu que el que passa és que està tipa de veure’l

| 13/02/2019 a les 13:21h
Especial: Sorteig
Arxivat a: Biblioteca, sorteig, Gemma Sardà, Comanegra
Dos personatges es troben al mateix poble després d'haver desallotjat, o d'haver sigut desallotjats, de la vida que tenien: la Lívia, una jove traductora a qui no li agrada fer colla ni lligar-se a cap home, i en Marcel, un rellotger acabat de jubilar a qui, després d'anys de matrimoni, la seva dona, avorrida, li diu que se'n vol separar. Mudances (Editorial Comanegra) és la segona novel·la de la lingüista, traductora i correctora Gemma Sardà i ha resultat finalista de la 36a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero. Llegim l'inici de la història del trànsit d'aquests personatges.

Sortegem 3 exemplars d'aquest llibre. Podeu participar-hi fins al 27 de febrer i només cal que ens envieu un mail amb el títol del llibre i el vostre nom i cognom a [email protected] ​*
 

Foto: Catorze


Com cada primer dijous de mes des de fa un segle, en Marcel espera que la Rosa torni a casa amb la capsa de cucs. A ella no li fa res anar-los a comprar. Sortint de la feina, li agrada baixar fins a la Ribera, recollir el paquet a la botiga de pesca, passar per la pastisseria i tornar a peu cap a casa. I l’endemà al vespre, mes rere mes, en Marcel seguirà el seu ritual d’anar-se’n tot sol a l’escullera. Desemboira, diu. L’aire de mar desemboira.

En Marcel posa un cedé de Thelonius Monk a l’equip de música de la saleta. El mateix que va estar escoltant ahir. Quan va començar a comprar compactes, es va endur la col·lecció de vinils a la torre. I el tocadiscos. Al segon tema apuja el volum per sentir-lo des de la cuina mentre fa el sopar. Tria un parell de patates del cistell i treu la bossa de mongeta tendra de la nevera. Deixa els ous fora també. Talla les cues de les mongetes i en fa tres trossos de cadascuna. Fa dos mesos que s’ha jubilat, ha traspassat el taller de rellotger. Encara no sap ben bé si ho enyora. Ara té tot el temps lliure del món, però continua anant a pescar el primer divendres de mes, sigui festiu o feiner.

Si no obrissis el taller els dissabtes al matí, divendres al vespre ja podríem marxar cap a la torre i l’endemà ja ens llevaríem allà i sembla que així allargues més, li ha retret la Rosa a en Marcel mil vegades. Però ell vetllava per les veïnes del barri que dissabte al matí havien de canviar la pila del rellotge. Anaven a plaça i aprofitaven per passar per cal rellotger. Per vendre una corretja i canviar dues piles, t’hi has d’estar fent guàrdia com si fos un hospital d’urgències?

Potser no que no troba a faltar la feina, però el que sí que ha notat és que la Rosa està diferent. Sembla que li faci nosa. M’hauré de fer fonedís, anar més a passeig, a fer un cafè o a la biblioteca per no ensopegar amb ella a cada moment. Està neguitosa. Tampoc no se li ha posat bé que en Lluís, el nen, s’hagi instal·lat a casa de ma mare a París. El nen que ha acabat la universitat i el doctorat i que no deixarà mai de ser el nen. Mira, menys feina, va dir la Rosa, amb un deix d’emprenyada quan els ho va fer saber. Tot plegat, ara té més temps per rumiar i això no pot dur res de bo, li sembla a en Marcel. Segons de quina lluna vingui avui, li demanaré si li passa res.

Quan en Marcel omple l’olla d’aigua i engega el foc per coure la verdura, la Rosa es planta a la plaça de les Olles a comprar l’esquer. La porta de fusta grinyola, la campaneta avisa i un cop dins de la botiga es troba envoltada de canyes dretes per tot arreu.

—Bona tarda. Vostè em coneix, oi?

—I tant que sí. Bona tarda. Posarem el de sempre?

—Goiti, miri’m bé perquè no em tornarà a veure.

La Rosa, amb la determinació que li puja cames amunt fins al pit, respira fondo i es pica les galtes perquè l’home de la bata que l’està despatxant des de l’altra banda del taulell s’hi fixi bé. I allarga el coll. No la tornarà a veure mai més.

—Tal com l’hi dic. Faci’m el paquetet de sempre que ja m’ha vist prou.

Tanca la porta de la botiga d’una revolada i la campaneta diu que sí, que aquest vespre entre la mongeta tendra i la truita li dirà a en Marcel que s’ha acabat, que cadascú per ell.

Arriba a casa amb els cucs, la barra de pa i un braç de gitano. Tampoc no cal acabar malament. La gent civilitzada es pot separar amb un tall de pastís i una copeta de malvasia, ha pensat pel camí. En Marcel està parant taula. La Rosa deixa la capsa de cucs davant del plat d’ell. Es posa el davantal i fa un parell de truites. Ella hi té més traça, sempre les fa ella. Les posa totes dues en un plat i cap a taula. En Marcel aixafa la mongeta tendra i la patata amb la forquilla. És especialista a fer un turó de verdura que va llaurant com si a la mà tingués un rasclet de jardí zen. La humitat traspassa el cartró i taca les estovalles.

—Ja no puc més. Cada dia em fan més angúnia aquests cucs fastigosos.

—I ara què t’agafa? —La Rosa calla.— Ja els aniré a comprar jo si no t’agrada.

—Sempre m’han fet fàstic. I ja no vull viure més amb tu.

Ha quedat descol·locat, però ni la veu no li tremola.

—Veig que ja no parlem dels cucs. —En Marcel continua fent ratlles al turó verd.— Que et passa res? Que t’he fet res?

—Doncs sí, mira, que estic avorrida.

La Rosa se’l mira i no li diu que el que passa és que està tipa de veure’l. Que d’ençà que t’has jubilat, tot el dia que topo amb tu. Que el nen s’està amb ta mare, estudiant o ves a saber què, i no truca mai. Que jo també vull plegar de la feina, que ja en tinc prou. Aviam si m’arreglen els números i toco el dos i canvio d’escenari i de personatges. Vol que corri l’aire. Té molta feina per fer. O s’ho pensa. Coses noves. Encara no les sé, però això rai, tot és posar-s’hi.

No li ve pas d’avui tot això. S’ha anat avorrint, ho pensava i no ho deia. Li falten dos anys per a la jubilació. Treballa a les tardes al despatx d’uns advocats. Paperassa, rebre visites, atendre trucades. Fa trenta anys. S’ha aturat a mirar enrere i de tot ja fa molt de temps. Ben casada, sí.


* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d'enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.
 
 


 Mudances

 © del text: Gemma Sardà
 © d'aquesta edició: Editorial Comanegra

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal