Abans que neixi l’alba

Foto: Sébastien A.

…mentre che’l danno e la vergogna dura…
MICHELANGIOLO, Rime, 247

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d’una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut
o bé, de nit, abans
que neixi l’alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.
I venen els records
de tantes culpes que no has
mai expiat
i veus el derrotat
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.

Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.


Del llibre Encara les paraules, del volum Poesia completa.