Pere Casaldàliga va néixer el 16 de febrer de 1928 a Balsareny i va morir el 8 d’agost de 2020 a Sao Paulo (Brasil). El bisbe i poeta, vinculat a la teologia de l’alliberament, ha viscut com a missioner a Brasil. De conviccions fermes, ha arribat a estar amenaçat de mort per la seva tasca en defensa dels drets dels indis xavante, per plantar cara al poder. En llegim 14 reflexions i n’escoltem una entrevista emesa al programa Paral·lels (TV3).
Foto: Arxiu
1. La solitud no s’ha de vèncer, s’ha de viure.
2. El problema és tenir por de la por. Que la por et faci renegar d’un principi o deixar d’assumir una responsabilitat.
3. Aquell que no és totalment honest amb el seu dia a dia, no pot canviar el món.
4. En aquest món no hi ha ningú inútil.
5. Allò que em fa és el que dono, no el que tinc. Com més dono, més tinc, perquè soc més.
6. Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit.
7. La primera qualitat que ha de tenir una bona persona ha de ser la coherència. Que en el fons, segons paraules de l’Evangeli, seria practicar la veritat. En segon lloc, la comprensió.
8. Si hem superat esclavituds antigues, no inventem esclavituds modernes. Humanitzem la humanitat.
9. Lamento que el primer món sigui tan sensible davant dels atemptats (com el de Nova York) i no sigui sensible de veritat per Àfrica i pel gran atemptat diari, que és la fam al món i l’exportació d’armes.
10. La solució sempre és l’esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i de l’alliberament.
11. El pobre dolent té un avantatge: el de ser pobre. El ric dolent, dos inconvenients.
12. Desgraciadament la religió ha provocat les més satàniques guerres al llarg de la història. Pensava que hauríem arribat a un temps tan sensibilitzat que ja no utilitzaríem el nom de Déu per fer la guerra.
13. L’Església és part de la meva vida i si la punxo una miqueta és perquè avanci una mica més ràpid. Si no fem la revolució els de dintre, qui la farà?
14. És molt més important tenir l’última sensibilitat que l’última paraula.
1
3
