Foto: Reddy Aprianto
“Vacuna’t”, diuen a l’espot del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona tot de persones amb projecció pública que fan campanya a favor de la vacunació. Una campanya que no hauria tingut sentit fa uns anys, quan la gent confiava cegament en el criteri mèdic. Però el preu de ser una societat més informada és que també som una societat més mal informada. I així estem: havent de reivindicar evidències, quin remei.
No puc estar més d’acord amb el missatge que volen transmetre els metges: les vacunes salven vides i no posar-les és un gest irresponsable, insolidari i perillós. Però crec que encara seria més encertat el lema “vacuna les criatures”. Perquè aquest és el gran què: vacunar (o no) un fill és una decisió que prenem en nom d’una altra persona, com tantes altres mentre els nanos són menors d’edat. Aquí, doncs, la responsabilitat s’eleva al quadrat.
La immensa majoria de pares volen el millor per als seus fills, però per prendre les decisions adequades no n’hi ha prou amb bona voluntat. No sempre la intenció és el que compta: sovint el que importa són els resultats. Més encara si parlem de qüestions de vida o mort. És complicadíssim decidir amb el cap clar quan hi ha en joc el futur de les personetes que estimem més del món: la implicació emocional ens impedeix agafar perspectiva. Però no està escrit enlloc que hagi de ser fàcil, la vida.
Equivocar-se és humà i la veritat pura no la té ningú. Tot i això, quan es tracta de vetllar pels menors a càrrec, s’ha de ser molt temerari o molt inconscient per nedar contra corrent. Els fills no hereten les responsabilitats dels pares, i els pares no són responsables del que facin els seus fills adults. Arriba un moment que tots som responsables al cent per cent dels nostres actes i ja no podem donar-ne la culpa ni als pares ni a l’educació rebuda ni a les males companyies. Però en el camí cap a la majoria d’edat, els pares tenen el deure d’educar i de protegir els fills de la millor manera possible. I tots els infants tenen dret a tenir uns pares responsables o, en el seu defecte, a tenir algú que prengui per ells les decisions menys equivocades.
