“En aquesta presó de color vermell construïda enmig del no-res, durant tres sessions llargues que se m’han fet curtes, m’he assegut davant de Jordi Cuixart amb la informació a la mà i amb les emocions a frec de pell”. La periodista Gemma Nierga ha entrevistat el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el resultat és el llibre Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs (Rosa dels Vents en català i Plaza & Janés en castellà). Destaquem 14 fragments de les respostes del líder empresonat.
Foto: ACN
1. Soc en Jaume de Vidre. El coneixes? És un conte de Gianni Rodari. Molt bonic. És un nen que és transparent, sembla de vidre, i se li veuen tots els pensaments. El nen creix, es torna un jove i després un home, i qualsevol pot llegir els seus pensaments i endevinar les seves respostes, quan li fan preguntes. Un dia arriba al poder un dictador i comença una etapa d’injustícies contra la gent. Tothom li té por i ningú no el contraria, per por de les represàlies, però el Jaume de Vidre no pot callar: els seus pensaments contra les injustícies del tirà els veu tothom, i això ajuda la gent a continuar endavant, a tenir esperança. Llavors el dictador tanca el Jaume de Vidre a la presó més fosca de totes i el que passa és que les parets de la cel·la on hi ha en Jaume engarjolat es tornen transparents, i després també les altres parets de la presó, i tothom continua veient els pensaments del Jaume de Vidre, que és més fort que el dictador, tot i estar tancat, perquè la veritat és més forta que qualsevol altra cosa.
2. No hi ha cap bandera que em representi. I no ho dic de rotllo happy flower. Tot és molt més complex que una bandera. A mi el concepte identitari no m’interessa.
3. [a la pregunta de si serà president de la Generalitat] No! Quan em van proposar d’anar a les llistes, ja vaig dir que no. No puc. No puc formar part d’un partit. No ho han entès. No seria jo. Òmnium és una cosa romàntica que funden cinc empresaris visionaris. La Muriel es va morir i em vaig trobar sent-ne president. El guionista de tot això és un crac. Jo vull tenir molts amics. Ep, i en tinc molts, d’amics, de bons amics. Em diuen: «A tots ens dius “el meu millor amic”». Però és que tots ho sou. Us estimo a tots igual. Des de la meva òptica, la política té la necessitat d’agafar-se a algú. Si jo fos polític, no us agradaria! Que no ho enteneu?
4. No m’importa l’èxit perquè tinc molt clar que tot és efímer. Faig estadístiques com ara «felicitat versus ingressos». (Riu.) Quan he estat més feliç era quan menys ingressos tenia. En canvi, les èpoques en què he tingut més diners, no ho he estat tant.
5. Ara soc feliç. He fet realitat el somni de la meva vida: lluitar pels meus ideals. No podria ser enlloc més que aquí ara mateix.
6. Vaig entrar a la presó seguint una èpica: el president d’Òmnium Cultural, una entitat fundada per burgesos, fill d’obrers i empresari fet a si mateix, de família castellanoparlant que abraça la causa trencant qualsevol estereotip identitari. Ara estic més còmode. M’he trobat defensant una cosa més èpica que el dret d’autodeterminació de Catalunya. Ara estic defensant la democràcia. És una cosa tremenda. I si vols que et digui la veritat, preferiria que la meva acusació fos perquè m’he lligat a una central nuclear i que estigués tancat a la presó per defensar el planeta. El planeta és una causa més gran que el dret a l’autodeterminació.
7. Aquí [a la presó] puc ser jo. Puc dir el que vulgui i puc ser més tendre amb l’adversari. Aquí no he de fer un míting. Des d’aquí escric una carta als cent trenta-cinc mil socis d’Òmnium i els explico que anirem a judici, que estiguin tranquils, que serem forts, que persistim… I ja no he de cridar.
8. A la presó he trobat actes de sinceritat absoluta. La gent es despulla i t’ho explica tot. Coneixes algú i al cap de deu minuts ja està en pilota picada: t’ha explicat la seva vida, les seves fortaleses, les seves debilitats, tot.
9. Soc més egocèntric del que em penso. Voldria ser més humil.
10. Una societat millor és la que decideix el seu futur votant.
11. Ja he fet el trosset d’història que em pertocava. El fill de la carnissera ja ha fet el que havia de fer.
12. Jo [al judici] ja hi aniré plorat de casa. A Soto del Real els dos primers mesos ja vaig plorar tot el que havia de plorar, tot. Ara també ploro, però és diferent, ara ploro d’emoció. Però ja no ploro de compassió per mi mateix.
13. El dia que surti en llibertat tindré una cosa preciosa que poca gent té: podré veure el món de nou, podré tornar-lo a conèixer com si no l’hagués vist mai.
14. Hi ha un dia en què comences a guanyar. No ho veus, però arriba un dia en què deixes de perdre i comences a guanyar.
Tres dies a la presó
© Gemma Nierga i Jordi Cuixart, 2019
© Penguim Random House Grupo Editorial S.A.U.
6
0
