Educació

Soroll i notícies falses

L'esperit crític dels joves és reptat en un programa de la Caixa i del Col·legi de Periodistes

| 06/03/2019 a les 17:14h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, educació, Col·legi de Periodistes de Catalunya, La Caixa

Foto: Premsa a les escoles


La classe de tercer d’ESO de l’institut Pau Claris està dividida en diversos pupitres amb quatre alumnes a cada taula. La majoria dels estudiants estan atents al que s'explica. Altres queden encantats amb la càmera de Betevé i el micròfon de Catalunya Ràdio. Un dels membres del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Albert Barba, és l’encarregat de fer la xerrada de la desena edició del programa Premsa a les escoles, impulsada pel Col·legi i per l'Obra Social La Caixa. Llança una primera pregunta a l’aire: “On creieu que treballen els periodistes?”. Hi ha forces mans alçades: “Ràdio, premsa escrita, empreses, llocs on han passat fets importants…”. 

Barba comença amb bon peu, però l’interès creix quan parla de les fake news a través d’un exemple que els ensenya en un Power Point. Els alumnes fixen la mirada i amplien el somriure mentre llegeixen: "Trapecista con diarrea defeca sobre 23 espectadores". Aquesta notícia va aconseguir viralitzar-se i, tot i que es podia llegir a diverses plataformes d'internet, el lloc d’on va ser extreta era un espai dedicat a generar notícies falses. “El pare de la propaganda nazi, Joseph Goebbels, va ser el megacrac de les fake news. D’ell és la frase que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat”. 

Aquest excés d’informació, molts cops no contrastada ni verificada, dona pas a la infoxicació. A la classe es creen tres grups en rotllana i amb una persona al mig del cercle. La resta rep un paper amb un titular. Albert Barba els demana que els llegeixin a la vegada en veu alta, mentre que el del mig intenta escoltar què diuen. No s’entén res. Només hi ha soroll. Els tres nois surten sense saber què els deien: una metàfora pràctica del que passa a la selva d'Internet.

“Necessitem el periodisme?” els pregunta. El sí és unànime. Barba destaca als alumnes la importància que té el periodisme en la societat, ja que és una eina que “assegura la llibertat d’expressió”. És el torn dels alumnes: han de fer de periodistes. Una noia i dos nois s’ofereixen com a voluntaris. Un farà d'un científic famós que ha vingut a l’Institut Pau Claris per presentar el seu nou llibre, l'altra de directora i l'altre de subdirector del centre. Tres alumnes més s’encarreguen de fer-los fotos, i la resta de la classe es divideix en grups que representen la premsa local, internacional, autonòmica, una agència de notícies… Comença la roda de premsa i amb ella la pluja de preguntes: “És certa la conspiració sobre el preu del seu cotxe?“, “Es va besar amb una model famosa al backstage de la 080 de Barcelona?, “Quants diners ha destinat en portar al científic, senyora directora?”. Perdre la vergonya no és cap problema per a aquests alumnes de tercer d’ESO. 

“Cal que confirmeu i contrasteu la informació abans d’escampar-la en una notícia”, conclou Barba. Parlo amb la Lua, la Mar, la Càndia, l’Anna, el Teo i la Cloe, i defineixen l'activitat com a dinàmica, diferent, que, sobretot, els ha permès reflexionar sobre temes que no solen tractar en el seu dia a dia. Els alumnes surten de l’aula i baixen ràpidament les escales cap al pati. Les passes precipitades i les converses entre amics deixen la classe en un silenci que és, potser, el que més necessita aquesta societat hiperinformada. 
 

Foto: Premsa a les escoles

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència