La vida té vida pròpia

La primera dependència

Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te

| 09/03/2019 a les 00:01h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, Sònia Moll Gamboa, La vida té vida pròpia

Foto: Pedro Ribeiro Simões

 


Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te, que tu vas ser la primera dependència, el primer no puc viure sense tu, l'inèdit sense tu no soc res, el desconegut et necessito, el fatídic no em deixis mai o em moriré. I no és que fóssim massa joves, és que ja teníem l'ànima massa ferida. Vam ser la primera necessitat malaltissa de tenir-nos per no caure. I l'última. Perquè, ja ho veus, aquí no s'ha mort ni es morirà ningú, i la terra encara era humida quan va aparèixer el primer amor, sense estridències, sense vestits esquinçats, sense drames.

I era tan senzill i tan diàfan, que vaig saber que a partir d'aquell moment estimaria així, i només així. Que no hi cabia el dolor, en aquella manera de donar-se, d'expandir-se. Per això ara torna a ser senzill. Mirar com somriu i saber que m'importa, que vull que sigui feliç, sempre, independentment de si m'estima o no, de si em desitja o no, de si demà vol tornar a agafar-me la mà o no. Arriscar-me a dir-li "t'estimo" i saber que no hi tinc res a perdre, perquè mai no l'he volgut tenir.

Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te, però també que he après a estimar el que vaig ser amb tu (les pors absurdes, que bevien compulsivament de les teves, la paralitzant incapacitat de saber-me lliure per decidir). Que estimo el que vaig ser amb tu i tot el que vaig aprendre a ser després de tu. I que en cada moment vam fer el que podíem, el que sabíem. I va estar bé.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

COMENTARIS

amor de gran
Anònim, 10/03/2019 a les 08:20
+5
-1
Potser la base és sentir-te lliure, tu i l'altra persona, compartir les coses de la casa i les preocupacions, cuidar-nos, estimar-nos al llit amb llibertat i respecte, sense traves, buscar la manera de fer feliç a l'altra també en aquest aspecte i gaudir també tu. Parlo d'un amor de gran amb 57 i 62 anys. Possiblement per haver passat altres experiències va ser un amor autèntic i feliç. Sinceritat i respecte i saber mantenir la teva autonomia. No era la mitja taronja, érem dues taronges senceres.!!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge