Vostè és aquí

Silenci, batec, perifèries

I esperarà la música, les palmes o l'enrenou per escolar-se precipitadament pel cor i la gola

| 21/03/2019 a les 00:54h
Especial: Vostè és aquí
Arxivat a: Cambres pròpies, Vostè és aquí

Foto: Alba Rodríguez


No hi ha res sense la seva perifèria. Cap ciutat, cap poble, cap sentiment. Cap idea, cap relació, cap pla A. Tampoc cap pla B existeix sense una perifèria que l'envolti, sense els desitjos implícits que el sostenen, sense l'inconscient que dorm plàcidament sobre la seva escorça. La majoria de les perifèries no les veiem, no les sabem, això està clar. Fosc, vull dir. Però només te n'adones quan hi mires, en la foscor. I quan hi mires, és una mica menys perifèria. Un embolic tot plegat, sí.

I és un embolic també que la perifèria d'una ciutat sigui una ciutat. Li passa a Sant Adrià del Besòs, a L'Hospi i a tantes més. Però més estrany és quan la perifèria sí que és un barri i es fa dir ciutat. És el que li passa a Ciutat Meridiana, pensava l'altre dia mentre hi caminava. Que no és una ciutat, sinó un barri, el més pobre de Barcelona.

Anava a veure-hi LaboratoriA: Una mujer fue la causa, un espectacle que mira la dona en el flamenc i en la vida, l'art, el centre i la perifèria on sovint ens han volgut relegar. Us el recomano moltíssim (el 22 de març al Poble-Sec i el 29 a Baró de Viver, dins el Barcelona Districte Cultural, gratis). Després de l'espectacle va haver-hi un petit col·loqui. Jo no el sentia gaire perquè una família al meu costat menjava chetos i bevia de llaunes que anava traient d'una màquina expenedora, clonc clonc tococlonc. Però perifèricament vaig sentir una dona del públic (la majoria érem dones, cap novetat als centres cívics, que no perifèrics cívics) dient que, a més de l'emocionant i virtuós art desplegat, li havien agradat molt els silencis. Una de les cantaores li va contestar que abans els silencis, com a tants artistes, els feien pànic, però que després es van adonar que el públic els agraïa.

I sí. Agraeixo enormement, als espectacles i a la vida, els silencis. Malgrat no ho sembli, perquè escric a raig, xerro sota l'aigua i faig broma, però sí, us ho dic, sense silencis tota la resta seria impossible. És als silencis on puc resseguir el fil d'allò que s'ha obert, allò que s'ha deslligat fa un segon en veure la bailaora desplegant ràbia, vida, resistència, tendresa. I és en aquell silenci que puc sentir uns nois jugant a dalt, a la plaça Roja. O potser són els latinos que ballen bachata al bar mentre el futbol intenta imposar-se, els gitanos rebent l'àvia que ha baixat una estoneta a la fresca o els magribins contemplant la vida tot passant i la que no passa.

És als silencis quan se sent la perifèria del que fins llavors era el nostre centre (aquell escenari, els acords d'aquella preciosa guitarra). I és als silencis on es planta l'ole d'algú que s'hi atreveix, i on es va covant l'altre ole, el que té vergonya de ser cridat llavors, i esperarà la música, les palmes o l'enrenou per escolar-se precipitadament pel cor i la gola, del batec cap a fora, cap a una altra perifèria, un altre centre.

COMENTARIS

El absurdo absoluto
J.R., 21/03/2019 a les 15:40
+1
-0
Según Isaac Luria, Cabalista, dios debió retirarse y crear el vacío, previo a la creación del universo.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord