Basorèxia

Mama

Te me quedaré a dins meu i me diré les coses que tu me diries

| 19/03/2019 a les 00:00h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: Lilim


Havia tingut un mal dia. Unes vint-i-quatre hores d'aquelles que llençaries a la tassa del vàter. Per sort aquella tarda, casualitats de la vida, venia ma mare a casa meua. Quan va sonar el timbre, em vaig sentir salvada. Menos mal que has vingut, mama, que porto una enrabiada que ara t'ho explico. I me la vaig abraçar.

Vam fer coses que fem quan ve ella a passar un dia a casa meua: arreglar les plantes, comprar-ne de noves, buscar solucions per optimitzar l'espai als trenta metres quadrats del meua existència quotidiana. Fins i tot aquesta vegada, amb un litre de pintura plàstica blanca, cinc eurets, em va fer una passada de meitat cap avall a totes les parets. La tia.

M'encanta, ma mare. A vegades, ho dono per fet, que la tinc. A vegades me'n queixo. A vegades, ma germana i jo la imitem, per riure. Sort que té sentit de l'humor i nosaltres dues, gràcia per fer-ho. Em sembla que és el que més m'agrada del món, que ma mare rigui.

A la nit, quan vam tornar de sopar, em vaig estirar al llit amb ella i li vaig dir, calla, que mirarem una sèrie que he llegit que està molt bé (After Life, de Ricky Gervais, era). Però ma mare cap al final del primer capítol ja es va quedar roquefort.

Jo vaig continuar mirant la sèrie a mitges mentre ella estava de viatge sideral al costat meu. No tenia son, em bullia el cap, havien aconseguit fer-me sentir mala persona, havia arribat a no estimar-me gens, aquell dia –reaccions patològiques que té una quan algú m'emprèn, què voleu que us digui.

Però llavors, mirava la mare dormint, calmada, segura, quieta com una font esculpida que vessa amor categòric i vaig pensar que no, que jo soc bona persona perquè tu m'has fet bona i vaig decidir que, tant de bo sigui d'aquí a molts anys, però el dia que te me mòrigues, mama, te me quedaré a dins meu i me diré les coses que tu me diries i intentaré, ho prometo, estimar-me tant com m'estimes tu.

COMENTARIS

MARONA
Pilar Foix, 19/03/2019 a les 11:30
+41
-2
Jo vaig perdre la marona fa 4 anys i ni un sol dia he deixat de sentir-la dins, al costat, pertot. Fa uns dies vaig necessitar fer un reset dels que faig de tant en tant per posar el comptador a zero i em vaig estirar a les fosques, en posició fetal amb la imatge de la mare als ulls i la vaig enyorar com mai. Gaudeix-la ara que encara hi és.
Entrenyable
Milos, 19/03/2019 a les 14:05
+22
-2
Entrenyable comentari , com a mare et fa sentir mont be.
Gràcies !
Tenc dos amors
Margarida Ferrer, 19/03/2019 a les 15:49
+19
-1
Ser la mare de dues amors és el millor que m'ha passat i em sento totalment identificada amb la del text perquè veig en la filla reflectides les dues meves. Quan vaig a ca na Maria del Mar i després de veure la sèrie de rigor ens tombant al llit li pregó que em llegeixi comentaris de la Vecina Rubia i som feliç, ella m'hi va enganxar. Quan al llit amb na Caterina al piset d'estudiants per qualsevol beneitura acabam amb un boig atac de rialles també som feliç. Això sí, abans d'acabar compartint el llit ja he fet el via crucis al que com a mare tenc dret i elles m'han dit "no cal que ho facis" però la veueta interna els ha xiuxiuejat "que no em faci cas, per favoooor!"
Quina sort tenir-nos. Quina sort estimar-nos.
Mama, mami
Montse Querol, 19/03/2019 a les 18:02
+25
-0
Avui m'has fet plorar a mi, Maria.

El teu escrit m'ha dut a la meva, de mare, que últimament veig una mica despistada i feble.
Gràcies!
Mon Folch, 19/03/2019 a les 19:27
+14
-1
Maria Climent, ja fa un temps que et llegeixo al catorze i he de dir-te que m'encanta el que escrius i com ho escrius. Ho fas fàcil i no ho és gens. El teu estil és fresc, sense por, directa, ets genial!! Per això et dono les gràcies una i mil vegades, no canviïs mai. Felicitats!
Que res vents et siguin favorables!

Mon
Mare
AnònimKake, 19/03/2019 a les 19:49
+9
-2
Es que els nostres fills son la part més pura i bona de nosaltres. Tan debó fills, sentiu el mateix per mi. Preciós texte.
La complicitat i l'amor
Anònim, 19/03/2019 a les 19:59
+14
-3
Vaig perdre la meva fa 4 anys i no hi ha dia que no la trobe a faltar, com qualsevol mare i filla de vegades discutíem, però ens passava enseguida
Y ella em deia em trobaràs a faltar quan no estigui i quanta raó tenia.....
Però lo que no se si sabia ella és que a pesar d'això sempre està en mi
Quina sort
Anònim, 19/03/2019 a les 21:55
+12
-0
No ho he pogut viure com a filla, i sempre ho he enyorat, però ara sé que soc la mare del text.
Mama
Anònim, 19/03/2019 a les 23:09
+10
-0
Que maco de debò
Buf
Anònim, 20/03/2019 a les 10:26
+11
-0
No puc para de plorar. No se com has escrito aquesta text que m'ha obert el pit de dalt a baix.
"estimar-me tant com m'estimes tu"
Anònim, 20/03/2019 a les 13:51
+15
-0
Jo també desitjo el mateix per les meves dues filles: que s'estimin tant com les estimo jo.

Gràcies per aquest text tant bonic!
T, anyoro
Lola C., 21/03/2019 a les 11:41
+10
-0
Jo fa 23 anys q vaig perdre la mare, i no hi ha dia o moment que no t. anyori mare, les nostres xerrades, els riures.,confidencies, erets i ets marona la persona que mes m, ha guiat, calmat, ajudat, i tantes coses mes, et porto.dins meu, i encara xerro amb tu, pero com anyoro les teves abraçades, la teva ma sobre la meva cara quan creies q dormia sobre el.teu braç
Ting sort de tenir dos tresors d fills. Que.orgullosa estaries d, ells ja son grans i, fan la seva, pero.els hi dono tot l. Amor que tu.em.vas ensenyar a donar
La meva mama
Llúcia , 21/03/2019 a les 21:14
+11
-0
Jo tenia 22 anys quan vaig perdre la meva mare... quan encara hem feia falta. D'això ja fa 24 i no hi ha dia que no parli en silenci amb ella, sé que hem cuida i m'estima molt.
preciós
Nivaira, 22/03/2019 a les 14:33
+8
-2
És tanta la semblança que descrius amb la puresa de la meva, de mare, que sembla ben bé una foto seva!!!
I de com m'alegra sentir-la riure i de com em dol a les entranyes veure-la patir o plorar....
ens hem emocionat llegint-te; ella, les meves germanes i jo....
Mares
Anònim, 23/03/2019 a les 08:12
+5
-0
Quin text més emotiu soc afortunada, encara tinc la meva mare amb 94 anys, molt dolça però molt fràgil.
Dos filles que l'estimen molt i m'estimen i amb les que cada dia em sento més connectada amb un amor que creix dia a dia.
Gràcies per fer-me sentir m'ha encantat el teu text.
La millor
Princesa, 23/03/2019 a les 19:59
+7
-0
Tots tenim.la millor mare del món...però la meva era la meva...i ara fa dos anys q l.ha vaig perdre...no passa dia q la trobi a faltar...perdre una bona mare és el pitjor q et pot passar. .però també ser q ella està amb nosaltres ajudant sempre a mi i als meus fills i als dos néts...t.stimen mareta
La mare es la mare
Anònim, 23/03/2019 a les 20:38
+5
-0
Preciós.
Quasi em fa plorar.
Mil gracies per escriure així
Soc mare i avia
Isabel L.S., 24/03/2019 a les 13:17
+7
-0
No se que dir,l'emoció que tinc es tan forta , les llagrimes no hem deixen acabar de lleguir .
Moltes vegades penso ,el dia que no estigui en aquet mon..que faran els meus fills...i estic segura que l'unica que hem trovara a faltar sera la meva Maite...els altres dos ,al cap de dos dies....
mama
Anònim, 24/03/2019 a les 17:57
+6
-0
vaig perdre la meva fa més de vint anys..., ella era jove encara per morir.
No hi ha un dia a la vida que no hagi pensat en ella.
Jo me la vaig quedar dins meu
Anònim, 26/03/2019 a les 10:12
+9
-0
Gràcies Maria per compartir aquest escrit.
Jo vaig tenir la immensa sort de tenir una gran mare. Va ser una bona mestra de la vida i ho ha seguit essent malgrat no estar ja amb nosaltres... Va marxar sense fer soroll... Em vaig acomiadar a poc a poc... vaig tardar uns dies en desfer el seu llit... mentre recollia les seves coses, m'agradava olorar el seu coixí i em semblava sentir-la allà, ben a prop... la sentia tan endins que sovint em descobria somrient perquè al moment de fer un gest, de moure alguna cosa ja podia escoltar el que em sempre em deia.
Quan jo era petita ella era l’autoritat, el consol, el refugi, un far... Anys més tard, des de la perspectiva d’igualtat que em va donar la meva maternitat, vaig gaudir de la complicitat de les nostres converses, de la seva presència silenciosa, respectuosa, del saber escoltar... Sàvia. Pacient. Serena... Mica en mica vaig descobrir que no era omnipotent, que necessitava afecte i seguretat, que tenia les seves febleses i les seves pors... i aleshores vaig poder tornar-li una mica de tot allò que al llarg de la meva vida ella em va donar.
La trobo molt a faltar. Dins meu sento que m'ha quedat un punt lluent, un punt roent, una emoció molt especial i un llegat d'experiències i ensenyances que em fan sentir orgullosa de ser tal com soc.
Mamita
Alabar, 27/03/2019 a les 23:15
+4
-0
Precios.
Em salten les llágrimes. Quina veritat.
Encara tinc la mare I penso I ploro pensant que faré quand no hi sigui. Buff.
La portaré a dins meu, mamita.
Mama
Anònim, 28/03/2019 a les 22:43
+3
-0
És molt bonic.
Jo encara puc disfrutar de ma mare, i espere que molts anys. Un beset mama.
No vull pensar quan ja no estiga, serà insoportable, plore de pensar-ho
Mare
Anònim, 29/03/2019 a les 11:54
+5
-0
Jo vaig perdre a la meva fa 34 anys i encara hi penso cada dia, ara tindria 100 anys.
Com m’hauria agradat que hagues vist creixer al meus fills.
Jo en tinc tres, el millor que m’ha passat a la vida, tant de bó signifiqui per ells el mateix que per mi va significar , i encara, malgrat els anys, significa la meva mare.
Mama
Anònim, 30/03/2019 a les 23:14
+4
-0
Ja fa quasi cinc anys que la meva mare no hi és, però sempre la tinc amb mi. De moment no he pogut superar la seva pèrdua, tot i que tinc una família meravellosa, marit i fills fantàstics, però el vincle existent entre ella i jo, ha deixat un buit difícil de d'omplir encara que sigui amb els records de tota la vida.
Gràcies.
On erats mare
Anònima ViVi, 01/04/2019 a les 11:07
+2
-0
M’ ha agradat moltissim el teu escrit... i he recordat la nena que era i que trobava a faltar la calidesa de la meva mare, sobretot a la adolescencia, que era quan mes la necessitava aprop, cálida, tendre i comprensiva... però per mi era massa distant, pobreta, pot ser no en savía mes, pot ser tenia altres problemes que jo no entenía...
Ara però, soc mare i ja, avia, i crec que ho he fet molt millor... També es cert que ella m’ en va ensenyar...
preciós
M, 16/04/2019 a les 13:12
+2
-0
No puc deixar de pensar en una bona amiga meva que va perdre la seva mare fa pocs anys. Jo també l'estimava molt, i la ploro molts dies encara.
Intentaré sempre que la meva mare es senti tan estimada per mi com jo me'n sento per ella.
ai, mamàs...
Maria del Mar, 17/04/2019 a les 13:33
+3
-0
Molt polit.
Et trobo a faltar cada dia.
Anònim, 25/08/2019 a les 15:47
+0
-0
Ja fa dos anys que ens va deixar i el buit que ens a quedat es inmens, tot el que sóc es gràcies a la mare dons el que amb vares ensenyar i amb vares protegir no hi han suficients paraules per agrair, es cuan ja no estàs cuan et Donàs compte de lo grant que eras com a persona i mare i el que més greu sap és no averta dit las paraules que et mereixies en aquell moment, gràcies mare per ser aixis i fer de mi una bona persona digna i bondadós sensa tu no seria res, t'estimo. 😘

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat