Foto: Catorze
La vella Montserrat, la peixatera que pren paciència amb la Consol i –al pedrís reposant– l’avi Josep són els personatges d’una cançó que només pensar-la ja ens en ve la tonada. Però aquest paisatge humà es pot explicar d’una altra manera: a través d’un conte. Aquesta és la proposta de l’Editorial Nanit, nascuda –i presentada en un acte a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm– amb la voluntat de convertir cançons en històries que puguin ser explicades als més petits. Aprofitant i respectant el rerefons de la lletra, construeixen un petit món d’aprenentatges vitals. Amb aquest clàssic d’Els Pets, segons expliquen, volen reivindicar que cada dia és una nova oportunitat per tornar a començar i per valorar les petites coses de la rutina. Llegim les primeres pàgines d’aquest conte i, com no podia ser d’altra manera, cantem, al final, amb el grup de Constantí.
A casa, la mare em lleva omplint-me de petons.
Hi ha dies que em desperto molt de pressa,
però n’hi ha d’altres que tinc molta son
i se m’enganxen els llençols.
Marta Montañá
I la mare em va dient:
–Vaaaa, vingaaaa, coooorre, que fem taaaard…
Els grans sempre ho volen fer tot ràpid fins i tot al matí, quan encara tenen tot el dia per davant!
Al final, amb més presses o més tranquil·lament, sortim de casa per anar a l’escola. És una estona que m’agrada perquè al llarg del camí em trobo els veïns i veig com es lleva el poble.
Marta Montañá
La primera persona que ens saluda cada matí és la vella Montserrat, que desperta el barri a cops d’escombra tot cantant. No canta gaire bé, però sempre entona la mateixa cançó, i quan la sento, se’m fica al cap i no puc parar de cantar-la durant tot el camí.
Marta Montañá
Ningú ho ha demanat però fa bon dia.
Damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Marta Montañá
Bon dia
© de la lletra de la cançó: Lluís Gavaldà
© dels textos del conte: Núria Puyuelo i Laia Figueras
© de les il·lustracions: Marta Montañá
© Editorial Nanit SL
