Coses així

Fem-nos il·lusions

Rendir-se abans d'hora és absurd i trist i no porta enlloc

| 16/12/2015 a les 07:17h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Juan Ramón Martos


"No ens fem gaires il·lusions, per si de cas", dic a una amiga via WhatsApp. I a l'acte, me'n penedeixo. Malament rai si no ens fem il·lusions. Si no juguem perquè podem perdre, si no ens embranquem en nous projectes per por de fracassar, si no vivim perquè morirem. La il·lusió sola no fa miracles, però l'apatia és avorrida i ens empobreix l'ànima.
 
Fer-se il·lusions implica haver concretat un desig, haver-lo situat en l'horitzó de les coses possibles, haver pensat que potser sí. Després vindran passos més antipàtics: fer un pla de negoci, traçar una estratègia. I encara més endavant tocarà posar fil a l'agulla per convertir la il·lusió en realitat. Pel camí hi haurà renúncies, imprevistos, modificacions sobre la marxa. El resultat s'assemblarà poc o molt al que imaginàvem, i pot passar que el balanç final sigui negatiu o fins i tot tràgic. No vam néixer ahir i ja sabem que el Titànic es va enfonsar.
 
Fer-se il·lusions ens aboca a intentar-ho, a trobar la manera d'arribar-hi. Rendir-se abans d'hora és absurd i trist i no porta enlloc. La patacada ens la podem fotre igualment, i és cert que la decepció serà més fonda si les expectatives eren més altes, però a vegades l'única opció és seguir endavant contra tota lògica, amb ganes de sortir-se'n, sense tirar la tovallola ni quan la cursa fa pujada. Tampoc dic que ens mirem la vida amb un filtre permanent de flors i violes: no vam néixer ahir i ja sabem que la mateixa primavera s'acaba espatllant per un excés de flors, de sol, de calor. Però sembla preferible pecar d'optimista i equivocar-se de tant en tant que instal·lar-se en el pessimisme i tenir sempre raó.

 

Foto: John Liu

COMENTARIS

Fem-nos il·lusions
Juak, 13/07/2015 a les 11:00
+2
-0
Eva, m'agrada l'optimisme de la teva "Visió" d'avui, cal ser positiu sempre, malgrat les caigudes.
Jo sempre des de petit he tingut il·lusions, petites però a molt curt termini, així si aquesta no s'aconsegueix, tens una altra a punt que et permet oblidar la desil·lusió de l'anterior.
siempre
comchi, 13/07/2015 a les 18:34
+1
-0
Siempre vivi y vivo con ilusion
Me golpea la vida, me golpea fuerte.
Pero continuo..y me digo a mi misma que todo pasa por algo.afronta lad vivencias de cara sin miedo y vivelas como un reto mas..lucha vive y no te rindas jamas. Disfruta de las codad simplesy bonitas de la vida. Rie con tus amigos, juega, pasea, pero no dsjes de vivirlo todo
Gràcies per la reflexió i per fer-m'hi pensar, però crec que no em convenç
napbuf, 17/12/2015 a les 11:42
+0
-0
Oda al positivisme. Només el nom em repel·la. No em considero una persona pessimista (i mira que he provat d'amagar el "No" al principi de la frase per evitar delatar-me), però què vols que et digui. Positivisme perquè sí, tampoc.

M'agrada creure en el bon fer, en la lluita per ser i fer-ho millor, per avançar. M'agrada la gent activa que té somnis, idees, valors, que imagina el món diferent i això les fa moure's. No m'agrada, m'encanta.
Potser per això, em costa tolerar la gent que s'omple la boca parlant de somnis i visions, mentre segueixen estàtiques. Com si per dir-ho amb veu alta, voilà! fet. No. No i no. Renego de l'optimisme per l'optimisme. I mentiria si digués que a tots els somnis hi poso una acció - diga'm incoherent, sí-.
Suposo que només la necessitat d'intentar mantenir tot allò que ens mou en un pedestal, i no acostumar-me a banalitzar-los i deixar-los perdre entre paraules.
Potser per això, el positivisme perquè sí no em convenç.
Gràcies per la reflexió i per fer-m'hi pensar, però crec que no em convenç
napbuf, 17/12/2015 a les 11:51
+0
-0
Oda al positivisme. Només el nom em repel·la. No em considero una persona pessimista (i mira que he provat d'amagar el "No" al principi de la frase per evitar delatar-me), però què vols que et digui. Positivisme perquè sí, tampoc.

M'agrada creure en el bon fer, en la lluita per ser i fer-ho millor, per avançar sumant (o multiplicant). M'agrada la gent activa que té somnis, idees i valors. Gent que imagina el món diferent i això les fa moure's. No m'agrada, m'encanta!

Potser per això, em costa tolerar la gent que s'omple la boca parlant de somnis i visions, mentre segueixen estàtiques. Com si per dir-ho amb veu alta, voilà! fet. No. No i no. Renego de l'optimisme per l'optimisme. I mentiria si digués que a tots els somnis hi poso una acció - diga'm incoherent, sí-, però coi, si ho creus diferent... fes-ho diferent, no?

Suposo que necessito creure-ho així per intentar mantenir l'essència de tot allò que ens mou en un pedestal, per no acostumar-me a banalitzar els somnis i deixar-los perdre entre paraules. Deixarien de tenir tot el sentit... (per mi)

Potser per això, el positivisme perquè sí no em convenç.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
El festival DocsBarcelona proposa una programació amb films de denúncia i de reflexió
Imatge il·lustrativa
14 especialistes en cine analitzen obres impulsades pel Màster en Documental de Creació de la UPF
Imatge il·lustrativa
Homes i dones d'entre 60 i 70 anys planten cara a la LGTBIfòbia
Imatge il·lustrativa
Audrey Mason-Hyde explica com és la seva vida de gènere no binari