La vida té vida pròpia

Dona de principis

Que no renego mai/ de cap dels meus amors/ quan han estat amors

| 23/03/2019 a les 00:01h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, poesia, poema, Sònia Moll Gamboa, La vida té vida pròpia

Foto: malloreigh


És per principi 
que sobrevisc als finals 
i que no acabo mai 
les frases que vull dir-te; 

que fumo només quan vull, 
i se m'emporta el riure fluix de l'herba 
per carrerons clandestins 
d'alguna ciutat que enyoro; 

que hestimo sempre amb hac, 
i m'enamoro de poetes tristos, 
de trapezistes i cronopis, 
i de princeses fosques com la nit. 

És per principi 
que t'odio només 
les tardes dels diumenges 
vint-i-nou de febrer 
de cada quatre vides; 
que ressuscito a l'abril 
i moro un poquet més 
a entrada de novembre. 

Que no renego mai 
de cap dels meus amors 
quan han estat amors. 
Que camino amb els ulls embenats 
damunt la corda fluixa del desig, 
i esventro caixes de Pandora 
quan el dolor supura a les genives. 

I per principi, ja ho saps, 
em descuso els finals 
i torno a fer la vora 
amb molta cura.








*poema publicat al blog La vida té vida pròpia.

COMENTARIS

preciós
Anònim, 23/03/2019 a les 22:05
+1
-0
quina preciositat de poema.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal
Imatge il·lustrativa
14 reflexions sobre la importància del teatre
Imatge il·lustrativa
El Grup Focus ofereix en línia dues obres teatrals i dues pel·lícules
Imatge il·lustrativa
El Gran Teatre del Liceu posa a disposició dels espectadors una selecció d'espectacles