I redoblen els tambors
i es van encenent els llums
i ja es veu ben clar el camí
i, de cop, ja no fa por.
I ara et ve al cap
un consell de veritat
que ni vas sospitar
quan tot era infernal.
I que diu:
“Pensa que
per molt que ara no ho vegis clar
darrere tots els núvols grisos
hi fa sempre un sol radiant.”
I de nou aquells matins
a l’hombro d’un gegant
veient que tot pot ser,
per fi, pel costat clar.
I és que t’ha estat plovent
durant tant de temps
que ara que estàs tan bé
vols cridar fort al vent:
“Amunt i pensa que
per molt que ara no ho vegis clar
darrere tots els núvols grisos
hi fa sempre un sol radiant.”
I ara brilles tu!
I ara el sol ets tu!
Foto: Facebook Pau Vallvé
