Mares de ningú

La dolorosa

Durant alguns mesos, ja no sentirà el dolor dels ovaris

| 20/06/2017 a les 23:59h
Especial: Mares de ningú
Arxivat a: Biblioteca, Mares de ningú

Foto: Sophia Louise


La dona s'ajup i comença a recaragolar-se cap endins, com quan li fan mal els ovaris i no sap com posar-se per combatre el dolor, un dolor que ve de dins i que no sap si és normal o no, si totes les dones el senten tan intensament. Ningú no en parla, d'aquest dolor. Vull dir del dolor dels ovaris, un dolor exclusiu de la dona, d'algunes dones. Ningú no en parla, n'hauríem de parlar. Però la dona no comença a recaragolar-se cap endins pels ovaris, sinó per un dolor encara més íntim i més interior i més, és clar, abstracte. Un dolor que no sap identificar, que no sap d'on ve, però que la deixa anul·lada, cap endins. Se sent mesquina amb aquest dolor, amb el sentiment d'aquest dolor, però tampoc no pot evitar-lo. Potser ja és així, la vida, i la dona jove no sap què més dir-se a si mateixa, no sap quina excusa podria fer-la sentir una mica millor, sense l'absurditat de la melangia. No deixa de pensar aquestes paraules tan grans, tan universals.
 
Durant alguns mesos, ja no sentirà el dolor dels ovaris.
 
Sentirà els dolors diferents que li tocarà sentir, i se sent marejada i potser n'està fent un gra massa de tot plegat. D'alguna manera sent que ja no és qui és, que durant tot aquest temps, el temps que fa que és viva, ha estat a mitges —i se sent estúpida. La maternitat no pot ser tan absorbent. Ni tan sols la maternitat que ve per sorpresa. Potser és la soledat, que la fa sentir així. Però no és el primer cop que se sent sola, així que no deu ser per això. ¿I si decideix que no va endavant, que es queda aquí, que podrà tornar a ser aquella de qui ara renega, ara que té aquests dolors?
 
La dona jove voldria sortir al carrer, però després quan surt al carrer no sap què fer, ja li ha passat altres cops, que comença a caminar i passejar i s'atabala, no sap cap a on anar, i torna a casa decebuda. És absurd, ser tan inútil, ser tan jove i tan inútil. Tothom l'envejaria, tothom voldria ser la dona jove, però aquesta dona jove sent un dolor íntim i desconegut que no sap on ubicar, què fer amb ell, sobretot, com resoldre'l. Quan el metge li va dir que les coses serien difícils, tenia raó. 

COMENTARIS

La dona gran
Anònim, 23/06/2017 a les 14:08
+13
-0
I quan tot això hagi passat, quan ja no li facin mal els ovaris i ja no sigui posible sentir els marejos de la maternitat, començarà a notar una calor que la deixarà tota suada i no que sabrà com dissimular-ho. Una calor que desapareix i torna a aparèixer. Una calor que com el mal d'ovaris ve de dins, uns fogots que la despertaran a la nit.

L'espai de la seva bossa que abans ocupaven les compreses ara hi ha un ventall. i, d'alguna manera, sentirà que ja no és qui és perquè. Quan es parla de dones, les dones tenen la regla o estan embarassades i ella només tindrà fogots i sequedat.

Ningú no en parla, d'aquesta calor. Vull dir dels fogots, una calor exclusiva de la dona, d'algunes dones. Ningú no en parla, n'hauríem de parlar.

I sentirà que ja no és una dona jove. La dona gran no sabrà què més dir-se a si mateixa, no sabrà quina excusa podria fer-la sentir una mica millor, sense l'absurditat de la melangia.
La dona gran voldrà sortir al carrer, però després quan surti al carrer no sabrà què fer, ja li ha passat molts altres cops, que començarà a caminar i passejar i s'atabalarà, no sabrà cap a on anar, i tornarà a casa decebuda. És absurd, ser tan inútil, ser gran i encara tan inútil.
observació
Anònim, 24/06/2017 a les 01:22
+2
-0
Amb tots els meus respectes pel text de la Jenn Díaz, el de l'escriptora Anònima, la dona gran, és millor.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions