Més que la meva sang,
més que tot l’or d’un banc,
més que poder cridar,
més que poder plorar,
tu ets molt més important.
Més que poder somiar,
més que saber oblidar,
no canviaria res
per poder despertar
i que m’estiguis mirant.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré.
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha al més enllà,
doncs no m’importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m’importarà.
I és que la veritat,
que mai no existirà,
no m’importa ja tant
com tenir-te al costat.
Mai vaig saber esperar,
i és que no em sé aguantar.
Si tu vols i jo vull,
no has de fer-me patir,
no ho deixem refredar.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el què vulguis ja ho faré.
Més que tot l’or d’un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber
qui seré d’aquí a uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m’ho has ensenyat.
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha al més enllà,
doncs no m’importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m’importarà.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el què vulguis ja ho faré.
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha al més enllà,
doncs no m’importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m’importarà.
Més que tot l’or d’un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber
qui seré d’aquí a uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m’ho has ensenyat.
Foto: Gemma Ventura
