Carta

Jordi Cuixart: «Ser feliç és perdre la por de viure»

Resposta del president d'Òmnium després de llegir a Catorze una entrevista a Marina Garcés

Marina Garcés: «Ser feliç és sentir-te capaç d'espifiar-la»

| 13/04/2019 a les 00:02h
Especial: Carta
Arxivat a: Cambres pròpies, carta, felicitat, Marina Garcés, Jordi Cuixart

Foto: Adrià Costa

 

Estimadíssima Marina,


Avui he llegit la teva entrevista al Catorze i –parafrasejant Perec: “Un text és un pretext per fer-ne un altre”– em disposo a compartir algunes de les reflexions que m’ha suscitat.
  
Crec que era en Pau Riba que un dia va dir: “Té nassos, ens toca viure una vida que no hem demanat i a més ens diuen que ens l’hem de guanyar, com si no fos nostra”. Crec que ens hem d’acostumar a viure les contradiccions amb plenitud.

Semblaria que l’objectiu a la vida sigui eliminar el dubte sobre qualsevol afer, i és així com, massa sovint, renunciem a seguir deixant-nos sorprendre per la pròpia bellesa de la Vida, i el que fem és negar la nostra creativitat, en molts casos innata, i que, com deia Picasso, l'anem malmetent a mesura que ens fem grans.  
    
La lleixa de la cel·la és d’un metre d’ample per mig metre de fondària i hi caben cinc mudes, quatre camises, quatre samarretes, tres texans, un abric i un parell de joc de sabates, un joc de guants, barret pel fred i unes espardenyes per fer esport i un xandall. És tot el que necessito. I penso el perquè de tota la roba que tenim a l’armari de casa o amb la quantitat d’estris inútils que envaeixen espai a les nostres llars. No recordo on vaig llegir que la contaminació de la Terra és un reflex evident d’una contaminació psíquica que ens ha fet totalment irresponsables a l’hora de vetllar per l’harmonia del nostre espai interior i exterior.         
 
He rebut algun comentari de la meva declaració davant del Tribunal al Suprem, arran de l’afirmació que la meva prioritat no era sortir de la presó sinó la resolució del conflicte polític. Fou tot un plaer poder dir-ho públicament després de tants mesos de presó preventiva i silenci forçat, em va representar un gran alleugeriment. Com també crec que no hi ha res d’heroic, confesso que tinc en canvi el ple convenciment que la coherència és també una font de felicitat. Crec que per adversa que sigui una situació, la felicitat també depèn del domini d’un mateix i que l’únic enemic de tots plegats, insisteixo, en un TOTS tan ampli com podria ser la Sala del Suprem, és la por.
 
Les primeres setmanes d’estar a la presó sentia molta tristor per no poder fer de pare, si més no, com s’entén convencionalment. En realitat era por que l’Amat no em volgués o no em pogués estimar. Com recorda Jörg Splett: “En el fons tots necessitem més amor del que mereixem”. La Txell va fer (i encara ho segueix fent) mans i mànigues perquè els tres ens veiéssim cada setmana, ni que fos 40 minuts darrere d’un vidre. D’aquí els més de 50.000 quilòmetres en menys d’un any que ells dos van arribar a fer (i continuen fent). Vaig tenir també la immensa sort de saber detectar ben aviat aquesta por, i entendre que només la podria transformar, si primer la reconeixia.
 
Verbalitzant-ho vàrem arribar a la conclusió que senzillament es tractava de no renunciar a construir la nostra família fossin quines fossin les circumstàncies externes. En realitat, igual que l’Oriol i el Pol, amb el temps, el petit Amat també s’ha convertit en un gran mestre i un dels millors antídots contra la por.       
  
Explica l’Emilie Forsberg que “la felicitat té a veure amb saber escoltar-se a un mateix” i, de fet, amb unes altres paraules ho deixà dit en Joan Mascaró: “Tenir la ment tranquil·la vol dir tenir-la en silenci, mai espantada, ni enfadada, ni pertorbada”. Per escoltar-nos cal que eliminem el soroll que ens ocupa el pensament. En aquest combat tan desigual, la meditació és una eina molt útil. I alhora és molt recomanable per vèncer la “dictadura” del patiment pel que vindrà. Aquella norma no escrita amb què ens han educat (i sobretot les últimes generacions), que afirma que el nivell d'estimació és proporcional al grau de patiment per l’altre.         
 
Bàsicament es tracta de patir sobre uns futurs que mai arribaran, però que en canvi tenen la capacitat de xuclar-nos un munt d’energia i el que és més greu, condicionar constantment el nostre estat anímic. És urgent que deixem de patir i comencem a gaudir del simple fet d’estimar, sense més prejudicis.
 
Com deia Marie Curie: “A la vida no hi ha res que calgui témer, només cal comprendre”. I és que estic molt d’acord amb tu, Marina, “ser feliç és sentir-te capaç d’espifiar-la” o en unes altres paraules, ser feliç és perdre la por de viure.

Cuidem-nos molt i un petó ben fort.
 

Jordi Cuixart - Presó de Soto del Real, 9 d’abril del 2019

COMENTARIS

Ser feliç es sentirte capaç d espifiar-la
Anònim , 13/04/2019 a les 09:13
+6
-0
Molt tranquilitzant i emotiu
qué gran lección
Anònim, 13/04/2019 a les 10:04
+10
-1
No dejo de sorprenderme con la calidad humana de esta gran persona tan injustamente tratada.
Recibe mis calurosos silencios en los que mi corazón está contigo Jordi Cuixart.
Quina sort
Akàmi Lalàm, 13/04/2019 a les 10:19
+10
-0
Quina sort que tenim de comptar amb persones d'aquest calat i nivell, amb aquesta lucidesa.Grans persones per a Grans Gestes. Quanta confiança que tramsmets; Gràcies Jordi!!
Una abraçada plena de tendresa, força i esperança.
HEM CONEGUT L'AMOR
Anònim, 13/04/2019 a les 11:39
+5
-0
Aquests últims temps hem conegut la por, hem conegut també la tristessa però aquest meravellós camí de dol I llàgrimes ens ha portat al més gran coneixament de l'AMOR, en majúscules, de tots nosaltres que volem un món millor, de tots vosaltres que patiu per a conseguir-l2019o. Gràcies
Jordi per la teva sabiduria que emana del cor, gràcies a tots els que contribuiu a fer crèixer la consciència de tanta gent, tanta...
Maravillosa reflexion
Dolors Soler Jiménez , 13/04/2019 a les 12:00
+10
-0
Sencilla tierna calida genial
Es un balsamo, una preciosa meditacion
que sana el alma y nutre la existencia

contrarresta el agujero negro que intenta engullirnos
Palbras de luz y esperanza
Una lliçó de viure la vida
Carme Gisbert Otxoa, 13/04/2019 a les 15:34
+3
-1
Haig d'aprendre molt i vull seguir aprenent. Les persones que m'han acompanyat en el camí de la vida sempre m'han ensenyat molt. Gràcies Jordi pel teu magisteri.
la felicidad
Anònim, 13/04/2019 a les 17:18
+0
-0
se tarda mucho en saber quién eres pero la recompensa . en lo dificil esta lo facil . exinten carceles mentales y sociales muy pesadas pero el Epieritu viaja libre---- en esta tierra todo somos extraños
i la por d'estimanse
Adela, 13/04/2019 a les 20:05
+3
-0
Bon consell ens dónes i la teva energia s'expendeix quand to caminas.
Continua en la confianza de q tot està bé i poc a poc sortirem endevant
Vida
Thulassi, 13/04/2019 a les 20:37
+2
-0
Gràcies pels teus pensaments Jordi i pel que ajudes a pensar! Perque a la vida no es tant el que et passa sino com vius el que et passa. I tu ens pots ensenyar en aquestes experiències de vida amb la forma d' orientarla!
Quanta sabiduria.
Anònim, 13/04/2019 a les 20:39
+4
-0
És fantàstic comprovar la gran cultura i saviesa de Jordi Cuixart. Quina diferència amb els estils dels candidats que ens insulten perquè no ens coneixen ni estimen. Contrast: comparem la cultura, l'amor i la riquesa espiritual dels nostres amb els que ens dominen per la força i l'odi.
El somriure d'en Jordi
Maria de L'Hospitalet, 13/04/2019 a les 21:08
+2
-0
Et una gran persona Jordi, encomanes la teva pau i el teu somriure. Ets molt gran. Demano cada dia la teva llibertat. No ens rendim
Agraït
Mimecapimati, 13/04/2019 a les 22:29
+2
-0
Benvolgut Jordi: no voldria pas pecar de demagògia ni de falsa modèstia. El meu comentari és curt i senzill: poques, molt poques vegades, he rebut amb les teves paraules, pensaments escrits i una quasi infinita serenor, una ajuda, una lliçó de vida com la que acabo de llegir.
Gràcies Jordi
Perdre la por
Anna Jané i Riart, 14/04/2019 a les 08:34
+3
-0
Estimat Jordi
Quanta saviesa i quanta esperança llegir-te
Tota la vida he pensat qie no tenía por de rés, i només era un posat ridícul
Ara que soc gran i que he vist tantes coses, ara, sé qué es perdre la por..
Vosaltres l'heu dominada, la Txell l'ha combatuda amb el fillet al tren, la gent enfrontant-se una i un altre vegada amb una pared d' ignorància...
O ja tocant lo personal, el meu fill i la seva parella, paralítica 6 anys, ara en fà tres que camina, ella sí, amb molta por, però l'Albert multiplicant-se fà que tot rutlli i precàriament tira endevant del seu somni que és la vida de tots dos...sense por!
Una abraçada ben forta
ANNA
Hi estic molt d'acord.
Anònim, 14/04/2019 a les 10:12
+2
-0
No tenir por de tenir por.
Fins ara no t'havia conegut prou ,pero encara soc a temps.
Francisca Perez Martinez., 14/04/2019 a les 11:11
+3
-0
Sempre havia pensat molt amb l'imatge que donavas ,ara en llegirte entenc que no es que fossis una persona amb carisma hi et seguis un munt de gent es que ets una gran persona .llastima de coneixer a la gent cuand ja es una mica tard hi en circunstancias no desitjadas sobre tot per tu hi els teus.pero d'aci endavant mirare las cosas amb altres ulls ,els de l'anima que aquesta es molt grand hi no la doblegaran amb las seves mentides tant burdas,com falsas. Gracias per fer•nos coneixa un altre mon encara que ara tingui forma de silenci ,silenci que parla mes fort que las veus que ens volen fer callar.
Sempre al tuo fianco
Arturo, 14/04/2019 a les 20:46
+3
-0
Sei un grande, spero un giorno di conoscerti di persona ed abbracciarti forte. Prego ogni giorno per la tua libertà e per quella di tutti voi.
Gràcies
Anònim, 16/04/2019 a les 12:36
+1
-0
Gràcies, gràcies i infinitament gràcies. Les teves paraules que, en definitiva, reflexen el teu coratge ens fan seguir endavant, ens fan viure una mica més plenament. Quan surtis de presó, el món sencer brillarà d'alegria. Gràcies.
salut i alegria
Anònim, 17/04/2019 a les 21:05
+0
-0
Jo participo de la teva idea que el silenci és d'on els humans produïm les idees, els pensaments, les accions importants.
Des de la tranquilitat d'esperit que ens dona una consciència neta desapareix la por i neix l'estimació, l'amor, no només pels propers, sinó, també pels altres humans.
Tens molta raó quan dius que la por ens amputa la capacitat de veure en l'altre, no el diferent, l'estrany, l'enemic, quan només hi hauríem de veure l'èsser humà, l'igual...
Ho deixo aquí; gràcies Jordi, tot això ha estat inspirat per la teva serena reflexió.

Gràcies de nou... Salut i Alegria!!!

,

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
Una colla de nens ens alerten que les conseqüències de com vivim avui les patiran ells demà
Imatge il·lustrativa
El festival DocsBarcelona proposa una programació amb films de denúncia i de reflexió
Imatge il·lustrativa
14 especialistes en cine analitzen obres impulsades pel Màster en Documental de Creació de la UPF
Imatge il·lustrativa
Homes i dones d'entre 60 i 70 anys planten cara a la LGTBIfòbia