“Els nostres mestres grecs anomenaven peripatètics els qui aprenien mentre caminaven entre plàtans, per turons o boscos, ara dialogant sobre això o allò, adés callant, rient o, simplement, xiulant. Avui sabem que caminar és bo; potser es tracta de l’exercici més convenient de tots. […] Entre la gran quantitat de camins que existeixen, tots ben diversos, n’hi ha un què és o serà el nostre. Per trobar-lo, ens cal atenció i paciència.”

El llibre El camí, escrit per Mario Satz (Argentina, 1944), il·lustrat per Yara Kono (São Paulo, 1972) i publicat per Akiara books, és una porta oberta als més petits per parlar sobre el rumb de la vida, per veure que amb les caigudes no s’acaba el món, sinó que tot just comença, i que el millor mapa per orientar-nos el tenim dins nostre. N’explorem les primeres pàgines.

Foto: Catorze



Si et pregunten què és primer,
el peu o el camí,
pensa-hi un segon, només un instant,
i digues després: les petjades dels altres.
L’espai obert entre muntanyes
que més ulls han vist abans que els teus,
el corriol entre els arbres,
un buit per anar i venir.

Yara Kono


I si et pregunten
què és primer, caminar o caure,
respon, sens dubte, que caure.
Primer plorem i després riem.
Fins que un dia intentem evitar les llàgrimes
i cultivem les rialles.
Per sort, caiem
abans de trobar el camí important de debò,
i ens drecem més forts
per reprendre la marxa.

Yara Kono


Si mai et pregunten què és més valuós per a tu,
el que tens a prop o el que està més lluny,
atura’t abans de respondre:
si tries el que tens a prop, no arribaràs gaire enllà;
si esculls el que tens lluny, però,
pot ser que en el viatge tot et sembli proper
i trobis que el camí és agradable
de recórrer.

Yara Kono


Hi ha tantes coses per veure
i tantes per deixar de banda!
Escull sempre, si pots,
els camins i les rutes més estrets;
són els més solitaris, però també els més útils.
T’obligaran a esforçar-te
i podràs sentir que t’hi acompanya
la teva mateixa respiració, com un miracle.

Yara Kono


De primer, no et caldran mapes,
n’hi ha prou amb preguntar.
Després, algú haurà d’ensenyar-te a llegir-los
i t’hi assenyalarà els perills, els estimballs, els ponts…
Al cap d’un temps, t’adonaràs
que el mapa ets tu,
i que tots els camins són igual de bons
quan aprens a asseure’t per,
tot, seguit, continuar.

Yara Kono



El camí


© Mario Norberto Satz Tetelbaum, pel text
© Yara Kono, per les il·lustracions
© Teresa Guilleumes i Morell, per la traducció del castellà
© 2018 Akiara books, SLU

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa