Per fi ha arribat el temps de les flors
capto la teva olor des d’aquí.
I t’acompanyen tots els colors,
és impossible de resistir.
Per fi ha arribat el temps de l’amor
capto la teva llum des d’aquí.
I t’acompanyen tots els tambors,
és impossible de resistir.
Que no ho veus, com et miro,
com et veig, com em sento, com et crec?
Tant et costa entendre?
Que no ho veus, com et miro, com et veig,
com em sento, com et crec?
Les ales vull estendre.
Com un sol d’agost al migdia,
tan intens i calent,
que tota ombra queda cohibida
i ningú no es pot fer el valent.
Crema més que no brilla
i inunda els ulls de la gent.
Fa falta sentir-se ben sol
per saber realment què es vol.
Per fi ha arribat el temps de les flors
capto la teva olor des d’aquí.
I t’acompanyen tots els colors,
és impossible de resistir.
Per fi ha arribat el temps de l’amor
capto la teva llum des d’aquí.
I t’acompanyen tots els tambors,
és impossible de resistir.
Que no ho veus, com et miro,
com et veig, com em sento, com et crec?
Tant et costa entendre?
Que no ho veus, com et miro, com et veig,
com em sento, com et crec?
Les ales vull estendre.
Tinc un amic que no se’n refia
i fa com que està atent
mentre custodia una homilia
feta a mida tendrament.
Però estarà espantat de per vida,
per lo vist no li serveix.
Fa falta sentir-se ben sol
per saber realment què es vol.
Per fi ha arribat el temps de les flors
capto la teva olor des d’aquí.
I t’acompanyen tots els colors,
és impossible de resistir.
Per fi ha arribat el temps de l’amor
capto la teva llum des d’aquí.
I t’acompanyen tots els colors,
és impossible de resistir.
