Presa de terra

Col·lapse

El que queda de mi opta per treure's les sabates, despenjar el món de fora, enterrar viu el soroll

| 01/05/2019 a les 03:50h
Especial: Presa de terra
Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
He visto mucho, y he entendido mucho de lo que he visto
Fernando Pessoa


Potser és el tros d'ungla que se'm clava a la pell del dit gros del peu dret. O la safata d'entrada que se m'omple fins al mai. O la dona que m'ha dit de bona fe una cosa de mal gust. O la màscara que he dut posada dos dies seguits. O les factures no cobrades que no sé reclamar. Potser és que he vist molt i he entès molt del que he vist.
 
Hi ha tantes gotes sospitoses d'haver-me fet vessar que tampoc cal jugar a buscar culpables. Són les dotze del migdia d'un dimecres d'abril i vesso tota jo, per totes bandes.
 
La Gemma em diu que nedi, l'Ada em diu que dormi, l'Eva m'envia un vídeo amb gratacels i petons. El que queda de mi opta per treure's les sabates, despenjar el món de fora, enterrar viu el soroll.

Avui ja en tinc prou: que cridin els altres.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

1 de maig
PMC, 01/05/2019 a les 10:22
+8
-0
I avui descansa, desconecta, relaxa't, medita... Recarrega les piles perquè t'esperem, et necessitem, Eva, guapa!
Buff
Anònim, 01/05/2019 a les 10:52
+3
-0
Silencis cridaners i sorollosos i crits massa febles i apagats per intentar enganyar els estats d'ànim. Vida!
La vida és dura, és preciosa i tu, @evapiquer la narres de meravella
Beti Martí Casas , 01/05/2019 a les 11:28
+17
-0
De debò, quina sort dominar l'art de saber transmetre escrivint. I tu ho fas com poques. M'encanta llegir-te o potser millor sentir-te (de sentiment) perquè m'ajudes a entendre'm millor. Menteixo, majudes a entendre'm. Gràcies. I gràcies també per compartir-ho. La generositat és una virtut que aglutina inherentment moltes altres. I tu Eva també ets generosa. Gràcies de nou.
L’ungla...
Anònim, 01/05/2019 a les 11:37
+5
-0
Consell personal, basat en l’experiència recent:
Fes-te arreglar l’ungla i altres gotes potser minvaran... he estat un mes amb un ull de poll entre l’ungla i la pell o la carn, que m’ha fet sentir molt desgraciada, i passat el tràngol de la podòloga (santa Gemma!), tot es veu diferent! Si més no, cada matí i cada nit puc pensar: ja no fa mal, sóc feliç per això! Gràcies per fer-me companyia, em sap greu que hagis arribat a vessar, però potser serveix per començar a buidar. Tant de bo. Una abraçada
Petem pq tensem
Anna M, 01/05/2019 a les 11:40
+10
-0
Estimada Eva, permetre dir no, no puc no vull és un pas per deixar de fer per els altres i pensar en una mateixa.
Vaig aguantar, escoltant a cada pas tu pots, tu ets molt fort a i m'ho vaig creure fins a petar, fa un munt d anys i encara em costa permetrem dir no, no puc, no vull sense sentir la punxada de la culpa.
Una abraçada bonica.
Colapse
AnònimLourdes, 01/05/2019 a les 13:47
+4
-2
M'encanta tot el que dius i com ho dius.Eva ,sempre,sempre torna a sortir el sol
Un dia trist
Martina, 01/05/2019 a les 15:23
+0
-0
Jo tambe .

Avui ja en tinc prou
Angels Longan, 01/05/2019 a les 17:23
+4
-0
Quin text més maco. Empatitzo amb cadascuna de les teves paraules, del teu estat d'ànim.
L'emoció desbordada, el plor també. I tancar els ulls i refugiar-se en la no vida del dorment.
Però tot pasa. Fins i tot això. També. I un dia recordem amb enyor el buit al pit i el blau als ulls. Perquè què estrany és tot, que quan tot ho gaudim de nou, la negror trobem en falta.
Però benvingut el dia en què això pasa.
SURAR
Elena Crz, 02/05/2019 a les 08:55
+1
-0
Bon dia, Eva

Comparteixo l'afició per la natació. En aquest cas, penso més en SURAR, per allò de mantenir-se a la superfície...

Ha arribat un revolt que complica la visió de la carretera. Per sort, el passaràs i vindrà novament una recta. ISant tornem-hi...

Muakkkkkkk
Uf
Montse Seguí Alemany, 02/05/2019 a les 19:43
+2
-0
M’agrada com ho expliques. Fa un parell de setmanes jo vaig sentir, de sobte, molta tristor. Ja vaig eixint, eixiré com altres vegades. Però eixe dia pensava que s’acababa el món per mi. Una forta abraçada. No et conec...pero ací som. Al món, que, com deia Raimón, es vast i tenebrós. Besades. Anem i tornem.
Deixa el món a fora
Horténsia, 04/05/2019 a les 19:35
+1
-0
Només que hi haurà dies així. Ves a poc a poc. I busca ajut, encara que sigui per cobrar les factures. Hi ha moments que ens cau tot al damunt, però el món continua. Tindrem dolor però el món continua. Ànims.
I, si tot va bé, ens tornarem a llevar el dia següent...
Anònim, 06/05/2019 a les 00:14
+2
-0
Eva...et llegeixo...i m'encanten els teus escrits! Ets dolça, emotiva, valenta i fas reflexionar la gent...
La tristesa i el dolor no són fàcils de tractar...però els teus escrits ens permeten treure emocions q costen de pair...però que, alhora, són necessàries.
Jo també sento molt dolor...trobo a faltar la meva filla. L'estimava per damunt de tot i no li vaig poder dir mai en persona.
Tant de bo demà sigui un millor dia i no ens sentim tant tristes.
Gràcies per tot, Eva!
té tornat a troba
dolorste, 07/05/2019 a les 17:25
+0
-0
té tornat a troba tescoltaba fa temps per la radiu ï era el meu moment cafe xocolata i tu an passant els anys i té tornat a troba tu amb relaxar en fas pansar ajudes gràcies










FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord