Dies de tot

Vindran dies que et fan pal,
dies tristos, dies grisos, dies estranys.

Vindran dies que costen de passar,
dia cabron, dia pason, dia burlon, deixa’m en pau.

Vindran dies molt millors, dies radiants,
fins i tot dies de carnaval, brillants, sexual.

Dies brutalment acollonants
i voldràs que no s’acabin mai,
mai, mai, mai, mai, mai, mai.

Mai, mai, mai, mai, mai, mai,
mai, mai, mai, mai, mai, mai,
mai, mai, mai, mai, mai, mai,
mai, mai, mai, mai, mai.

Mai, mai, mai, mai, mai, mai,
mai, mai, mai, mai, mai, mai,
mai, mai, mai, mai, mai, mai,
mai, mai, mai, mai, mai.

Quan m’agrada més que faci sol
és quan ha estat plovent uns dies.
Quan m’agrada més que vingui el bo
és quan m’ha dit que no vindria.

I entre les fulles el reflex de l’aigua,
pensant la branca si sortia o no sortia.
Camps de Maria reposant les presses
que van curant i es descuiden els vespres.

La seva boca boja i la meva,
que aguanten l’envestida lliures,
estan tenint la sort de viure,
deixant marxar l’angoixa buida.

Està el món ple de ploramiques,
i diuen als que no han de riure,
els dies que vindran, els dies que marxaran,
buscant un sempre que serà com mai.

Mai, mai, mai,
sempre com mai,
mai, mai, mai
sempre com mai,
mai, mai, mai,
sempre com mai…

Dia que no passa res, dia ensopit,
dies que són insultantment avorrits.
Dia cabron, dia passon, dia burlon,
tira d’aquí, no em toquis més els collons.

Hi ha dies de carretera, de margeres, de garseres,
de dies i sensacions que tal com venen se’n van.
Hi hauran dies millors, dies ben aprofitats,
dies tan sofisticats que saltaran pels terrats.

Vindran dies en què brindarem,
brindarem pels dies que vindran.
Vindran dies molt millors, dies radiants,
i voldràs que no s’acabin mai,
mai, mai, mai, mai, mai, mai.