Postals

L'autoengany del gimnàs

Com és que no ens rebel·lem els qui ens dediquem exclusivament a patrocinar-lo?

| 04/05/2019 a les 17:10h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: E'Lisa Campbell


Ho he intentat. De debò que si una cosa no ha faltat, ha estat intenció. 
 
Tot va començar el dia que, buscant una bàscula per Gran de Gràcia, vaig topar amb un cartell que deia alguna cosa com súper oferta, último dia. I clar, Gemma, més que gastar-te els quartos en la bàscula, inverteix-los aquí, en el teu cos, en la teva salut. Un noi andalús em va convèncer en dos minuts i no sé ben bé com ja havia donat les dades del banc. Vaig dir en veu alta que allò era l'inici d'una nova etapa. Que ara sí, de debò que sí. 
 
Em vaig comprar pantalons, una samarreta lila i una altra blava transpirable, mitjons curts. Em van donar una motxilla i una polsera de la corporació. Em vaig sentir -gairebé- part d'aquesta gent fornida que corre sense suar. Puc dir, aquí, que hi anava tres dies per setmana (la primera setmana). I que vaig arribar a presumir, amb aquell to, ja el sabeu, que m'estava fent addicta al gimnàs. És evident que això no m'ho creia ni jo ni el receptor del missatge. Però dir aquestes coses dona com una mena d'impuls.
 
Feia bicicleta (sí, pedalejant amb música màquina de fons), abdominals, mirava de reüll com feien anar la màquina per als bessons que jo em pensava que era per a l'esquena. Responsable com soc, vaig anunciar a un monitor que una s'havia espatllat. No no, és que funciona així. Em van regalar una mena de prova física amb un entrenador personal, un coach, que li diuen. Em va fer saltar sobre una pilota, mantenir l'equilibri, córrer i diagnòstic: estàs atrofiada (bé, dit amb altres paraules) i l'únic remei soc jo. És a dir, 200 euros al mes. Amb l'orgull ferit, vaig estar temptada de demanar el full de reclamacions, pel poc tacte amb què va tractar una nova clienta tan plena de predisposicions i tan poc preparada per escoltar veritats.
 
La cosa, per dir-ho d'alguna manera, ha afluixat. Bé, la quota no: 60 euros al mes, que diria que, afortunada com em van fer sentir aquell primer dia, n'havien de ser 30. El març hi vaig anar un diumenge al migdia, després de dinar en un restaurant i recordar que tenia el gimnàs al costat, per fer 20 piscines –sense xocar amb ningú!– i adeu. Aquest dimarts passat hi vaig tornar per fer bicicleta, m'hi hauríeu reconegut en un moment: era la que passava de la músicataladro, i amb els cascos escoltava la cançó més lenta d'Oques Grasses, pedalejant al seu ritme, com qui passeja encantat per la muntanya, i escrivia al bloc de notes un text que seria aquest.
 
El que passa és que els gimnasos viuen de la gent que no hi va. De la gent que, com jo, es perd al malnegoci de les il·lusions. Que en el moment de dir estic apuntada al gimnàs, és com si ja, amb la paraula, hagués fet esport. Però amb quina mena de psicologia juguen amb nosaltres? Com és que no ens rebel·lem els qui ens dediquem exclusivament a patrocinar-lo? Per mi és com llogar una esperança: si m'hi esborrés, és com si renúncies a la mínima possibilitat de fer esport, encara que sigui un cop (o menys) al mes. Com si no existís l'opció de córrer pel carrer, o xutar una pilota, o anar en bici, o fer rodes amb els braços endavant i enrere al mig del despatx. Com si en tot l'univers, el gimnàs fos l'única salvació.
 
Tenia una taquilla reservada per a mi, una màquina que m'oferia dues tovalloles netes i plegades, totes les pijades del món. I tot i això, res. De les intencions n'he fet fum. Avui he plegat abans que arribi el 15 de maig i em diguin que el juny també me'l cobraran. Això sí, he tornat a casa caminant ràpid, per fer múscul.

COMENTARIS

Vina amb nosaltres! és gratis, és dona, vida, esport isalut...i sororitat. STQ-BAMBES
Anònim, 07/05/2019 a les 12:07
+0
-0
Vina amb nosaltres! és gratis, és dona, vida, esport isalut...i sororitat. STQ-BAMBES. No calen despeses, ni quotes, ni pressions damunt una bicicleta sense rodes tancada entre quatre parets... et calen ganes de viure intensament la decisió de prèmer l'accelerador cap a cuidar-te en cos i ànima i fer salut en clau femenina, sense pressions i amb la millor companyia. Tèsperem quan tu vulguis! @StQ-Bambes
la meva gosseta
Anònim, 09/05/2019 a les 14:38
+0
-0
Fes esport no m'agrada, uns anys vaig fer sansa i m'ho passava bé, però cada cop era una mica més gran que la resta, i la diferència era cada cop més accentuada, amb els anys perds rapidesa mental, no flexibilitat, així que ara ballo al menjador de casa. Però la meva gosseta m'obliga a sortir a passejar, a gaudir de la meva Vila, explorar racons nou, olorar la primavera i la tardor, parlar amb coneguts, i cada dia totes dues fem els 10.000 passos recomanats. Cost zero!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El festival d'estiu porta els millors muntatges teatrals, musicals i de dansa a Barcelona
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una jornada sobre astronomia i contaminació lumínica
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura dues mostres fetes per alumnes i professors
Imatge il·lustrativa
Els Juliols de la UB dediquen un curs a la crisi migratòria
Imatge il·lustrativa
La ciutat francesa acull un dels festivals més importants del món
Imatge il·lustrativa
Una animació representa amb traços senzills la cançó de Queen
Imatge il·lustrativa
La nova campanya d'Estrella Damm ens alerta de la contaminació que pateix el mar
Imatge il·lustrativa
Així serà l'any 2026 el temple monumental d'Antoni Gaudí