El jutge Marchena pregunta a la filòsofa Marina Garcés si té cap relació, cap vincle, amb els acusats. En el caso de Jordi Cuixart tenemos un café pendiente desde hace un año y medio pero está siendo un poco difícil… El jutge la talla: Le pregunto si tiene alguna relación, no por un cafè pendiente. Ella insisteix: Es la única relación.
I sí, li està parlant d’una relació. Allò que tenim pendent és una relació. El que encara no ha esdevingut però volem que sigui ens vincula. Potser el jutge Marchena no ho pot entendre: demana una dada, una prova verificable del present, i la testimoni li parla d’un cafè que no ha pogut ser encara, però serà. Passat truncat i futur possible constituint present, perquè aquell cafè el tenim, ara i aquí, pendent sobre aquests caps, en aquesta sala que per un segon es queda sense parets, sense sostre. Questa stanza non ha più pareti, ma alberi, alberi infiniti canta Gino Paoli. I jo amb ell en bucle, que m’hi he agafat com una nàufraga quan el Nando l’ha compartit a la pantalla del costat. La bellesa com a antídot per poder tornar al vídeo de la declaració.
I quan hi torno la Garcés ja no hi és, que hi soc jo, hi ets tu, al banc dels testimonis. I el jutge ens pregunta ara a nosaltres si tenim cap relació, cap vincle amb ella. I li dic la veritat, que no la conec, senyor jutge, però amb ella i amb tants altres tenim pendent inacabar el món i unes quantes emancipacions, a cop de mirada, d’una mica d’impossible o m’asfixio, d’idees i pràctiques quotidianes. I que sí, que això és una relació, és clar, un vincle. I vostè no pot entendre com diem que tenim relació gent que no ens coneixem personalment. I nosaltres sabem que aquesta és la nostra força i la llavor de tantes coses pendents. Suona un’armonica, mi sembra un organo che vibra per te e per me su nell’immensità del cielo. Per te e per me.
2
0
