Galeria

Les últimes tribus

14 fotografies que retraten com persisteixen antigues comunitats de tot el món

| 26/06/2019 a les 09:05h
Especial: Galeria
Arxivat a: Passadís, indígenes, Jimmy Nelson, galeria
Tot i que el món modern –i la tecnologia i les pantalles i els cotxes i la indústria– s'imposin per tot arreu, hi ha tribus que, arrelades al temps, es resisteixen a desaparèixer. El fotògraf britànic Jimmy Nelson (1967), amb el seu projecte Before They Pass Away, ha viatjat per tot el món, n'ha conegut més d'una trentena i les ha retratat i explicat així. 


1. El poble dels ngalop és un grup ètnic de Gantey. Les valls verdes de Bhutan estan envoltades de muntanyes altes i nevades que han contribuït a aïllar el país durant bona part de la seva història. A tot arreu hi ha temples i monestirs budistes on pots sentir el so de mantres i l'olor d'encens.

Foto: Jimmy Nelson



2. El poble dels iatmul es troba a la zona del riu Sepik (Papua Nova Guinea). Entre totes les comunitats que hi viuen es parlen fins a més de 300 llengües. Si bé els patrimonis, rituals i antecedents històrics els diferencien entre ells, hi ha una cosa que els connecta a tots: la seva vida gira al voltant del riu. Les dones pesquen i els homes remen les canoes de fusta plenes de mercaderies amb què negocien amb els pobles veïns. Aquesta zona de Papua Nova Guinea és una de les menys afectades pel món exterior. Hi viuen al voltant de 430.000 persones, que s'alimenten del que els proporciona el riu i el bosc.

Foto: Jimmy Nelson



3. Chichimeca és el nom de diversos grups que viuen principalment al centre de Mèxic. Els chichimeca jonaz, per exemple, viuen a la comunitat de San Luis de la Paz. Els chichimeca eren un grup seminòmada amb una història turbulenta que inclou enfrontaments violents amb els colonitzadors espanyols.

Foto: Jimmy Nelson



4. El clan khudi, de la tribu dels nenets, és de Sibèria. Sembla poc possible que la gent pugui sobreviure a les grans nevades, als dies sense sol i a les temperatures extremadament baixes de l’hivern. Malgrat això, diversos grups seminòmades, incloent-hi els khudis, desafien aquest clima amb els seus ramats de rens. 

Foto: Jimmy Nelson



5. El poble dels sadhus ("homes bons") és de l'Índia. Vesteixen roba de color taronja, que representa el color del foc amb què han cremat totes les seves possessions per renéixer simbòlicament en una nova vida de sadhu. 

Foto: Jimmy Nelson



6. El poble dels q'ero són del Perú, un país amb una gran varietat de biòtops i climes a les muntanyes, deserts i costes. Es diu que els q'eros són els descendents de l'antiga civilització inca.

Foto: Jimmy Nelson



7. La tribu korafe viu a prop de la ciutat de Tufi, al nord-est de l'illa principal de Papua Nova Guinea. Els korafes són coneguts pels seus impressionants tatuatges a la cara i pels seus coixins de plomes. En cerimònies i esdeveniments especials porten teles de tapa, joies de closca i plomes. 

Foto: Jimmy Nelson



8. La tribu dels kazakhs mongols va viatjar a través de Rússia fins a les muntanyes de l'Alta Mongòlia, vivien com a seminòmades i es traslladaven diverses vegades a l'any segons la temporada. Amb el temps, han integrat festivitats mongoles a les seves pròpies tradicions. El budisme és la religió més gran de Mongòlia, però la majoria dels kazakhs són musulmans sunnites. Molts kazakhs tenen ara la seva pròpia identitat espiritual, que combina l'islam amb les seves pròpies tradicions.

Foto: Jimmy Nelson



9. La tribu dels huli són de Papua Nova Guinea. Es pinten la cara de groc, vermell i blanc, per intimidar l'enemic i són famosos per la tradició de fer-se perruques amb el seu propi cabell, que es van tallar de joves en un ritual.

Foto: Jimmy Nelson



10. A la província xinesa del sud de Guiyang hi ha un petit nombre de pobles remots, entre els quals trobem Miao BiaSha. Malgrat els grans avenços de la Xina a l’època moderna, les autoritats han començat a adonar-se de la importància cultural i del valor potencial d’aquest patrimoni. 

Foto: Jimmy Nelson



11. La tribu dels dolgan viuen a Sibèria, a les planes blanques i gelades que s'estenen fins allà on arriba la vista. Durant el llarg i dur hivern, migren entre les capes de gel siberianes, arrosegant les seves cases mòbils amb rens i trineus.

Foto: Jimmy Nelson



12. La tribu dels kalulis viuen en pobles dispersos a la jungla de Papua Nova Guinea. Quinze famílies de fins a noranta persones poden viure en una sola casa allargada, que és una estructura de fusta de 40 x 10 metres, construïda sobre pals.

Foto: Jimmy Nelson



13. La comunitat bardi o baada prové d'Austràlia. Viuen en harmonia amb l’oceà, que els proporciona els aliments.

Foto: Jimmy Nelson



14. Els pescadors dels corbs marins són una comunitat del comptat de Yangshuo, Xina, que està envoltat de pics i vorejat pel riu Li. El seu mètode tradicional de pesca (es fa des del 960. aC) consisteix a fer servir corbs marins que estan entrenats per pescar al riu Li. Els pescadors lliguen una trampa a la gola de l’ocell de manera que es puguin empassar els peixos més petits, però que els més grans es mantinguin a la gola. Quan un corb marí ha capturat un peix, el pescador li fa escopir. Tot i que aquest mètode va tenir molt d'èxit, ara el seu ús principal està destinat a la indústria del turisme.

Foto: Jimmy Nelson
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un taller de fotografia per a joves
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica