Música clàssica

Boccherini i la música de carrer

Gaudim d'una de les obres més conegudes del compositor italilà

Especial: Música clàssica
Arxivat a: El piano, música clàssica, Luigi Boccherini, Música clàssica
Luigi Boccherini (Lucca, 19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805) va ser un compositor i violoncel·lista italià que va desenvolupar gran part de la seva carrera a Madrid sota la protecció i mecenatge de Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese, germà del rei Carles III. És per això que una de les seves composicions més conegudes i celebrades és el Quintet de corda en do major, anomenat Musica notturna delle strade di Madrid (La música nocturna dels carrers de Madrid)

Aquest quintet, especialment el seu cinquè moviment, passacalle, ha format part de nombroses bandes sonores cinematogràfiques i d'esdeveniments com la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Gaudim d'aquesta obra de Luigi Boccherini interpretada en directe per la formació de cambra del Festival Ilumina de Brasil i del passacalle tal i com va aparèixer a la pel·lícula Master and Commander, dirigida per Peter Weir.


Retrat anònim de Luigi Boccherini. Foto: Wikimedia Commons

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició i una publicació a l'artista visual Tony Cokes
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»