Josep Tarradellas, el jove emprenedor

El 23 d’octubre de 1977, el president Josep Tarradellas tornava a Barcelona després de 38 anys a l’exili i es dirigia des del balcó del Palau de la Generalitat a la multitud que l’esperava impacient a la Plaça Sant Jaume: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”. La Diputació de Barcelona el 2017, en motiu dels 40 anys d’aquell retorn, va publicar el llibre Memòria d’una determinació que, a cura de Joaquim Colominas, fa un recorregut per la vida i la política de Tarradellas. En llegim un fragment.

Josep Tarradellas, Conseller de Governació, al seu despatx del Palau de la Generalitat

Tarradellas, amb vint-i-un anys i 1,84 metres d’alçada, va entrar a la caixa de reclutament l’1 d’agost de 1920. El seu pare va abonar «la quota», mil pessetes, per aconseguir la reducció del servei de dos anys a deu mesos. Així i tot, com que va coincidir amb la Guerra del Marroc, el termini es va allargar. La quota li va estalviar d’anar al front. Tarradellas es va presentar a concentració al febrer de 1921 i el 10 d’abril va jurar bandera en el Regiment d’Infanteria Jaén núm. 72, que tenia la caserna a la Barceloneta. L’1 d’agost va ser cridat a files com a sanitari de segona a la Quarta Comandància de Tropes de Sanitat de l’Hospital Militar Gómez Jordana de Melilla. Hi va arribar poc després la batalla d’Annual.

Una vegada retornat, a les acaballes de la primavera de 1923 i poc abans que comencés la Dictadura de Primo de Rivera, Tarradellas va convertir-se en el que avui diríem un emprenedor. Va demanar un préstec al seu pare per no tornar a fer de dependent i poder treballar pel seu compte. Va identificar tres àrees d’interès comercial: Irlanda del Nord, el nord d’Anglaterra i la perifèria de Londres, com a regions amb un fort desenvolupament del tèxtil i de la porcellana; Txecoslovàquia i Alemanya, com a zones de producció de vidre i porcellana, i Nova York i la regió dels grans llacs americans, com a àrees productores de teixits fets amb cautxú.

Va preparar un model de carta en francès i en anglès i va oferir-se com a representant de comerç dels productes d’empreses d’aquestes zones a Espanya a comissió, no pas com a agent comprador. Per tant, si venia guanyava i si no, no perdia diners. Tarradellas va contactar amb no pas menys de setanta-cinc empreses entre la tardor de 1923 i l’abril de 1934. Va arribar a representar-ne entre cinc i vuit a la vegada.

L’empresa que millor li va funcionar va ser I. B. Kleinert, que fabricava teixits de cotó recoberts de cautxú, llençols, pantalons, gorres i vestits de bany, entre d’altres. Era una empresa nord-americana amb tres seus a Europa: Londres, París i Hamburg. A partir de desembre de 1923, Tarradellas va esdevenir-ne l’agent exclusiu per a Espanya, fins com a mínim al 1934.

De resultes de la seva feina va viatjar en diverses ocasions a París, Londres, Bèlgica, Hamburg, Berlín, Txecoslovàquia, Hongria, Àustria, Suïssa i Itàlia. Els viatges continuats a l’estranger li van permetre un contacte de primera mà amb realitats socioeconòmiques i polítiques més enllà de l’horitzó parisenc dels seus contemporanis més avançats.

Així, quan Tarradellas es va decidir a entrar en política activa ja comptava amb un bagatge important, malgrat la seva joventut, que el va dotar d’una clara experiència respecte a companys de la seva generació. I això, és clar, va alimentar unes enveges que serien els fonaments de l’antipatia que Tarradellas generaria, sobretot, entre els sectors sorgits del mateix ambient que ell. Els qui no havien sabut progressar com ell, vaja.