Presa de terra

La meva pedra

A l'altra banda m'esperaven els fills que encara no tenia i els llibres per escriure

| 12/06/2019 a les 00:01h
Especial: Presa de terra
Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Perdre una pedra. Enyorar una pedra.
Perdre la vida que ha bategat al costat de la pedra.



Just abans de tancar la porta d'aquell pis per sempre, vaig salvar la pedra. Me la vaig posar a la butxaca dels texans i així vam fer, la pedra i jo, el camí de tornada després de dos anys a Nova York.
 
Durant el vol la vaig començar a estimar. La meva vida adulta havia arrencat allà, al 238 del carrer Seixanta. Una aventura intensa que s'estava vestint d'enyor a tota velocitat i a deu mil metres d'altura. A l'altra banda m'esperaven els fills que encara no tenia i els llibres per escriure i quatre o cinc mudances i la nostàlgia absoluta.
 
Als alumnes del taller els demano que facin un text amb la pedra blava. Gràcies a ells la pedra ha estat arma, regal, coartada, venjança, desig. La pedra amb el colom dibuixat es passeja per escrits aliens i jo la salvo de nou cada vegada.
 
I avui la Sònia escriu que ha perdut una pedra i que enyora una pedra i que enyora els que hi eren quan hi havia la pedra. La Sònia potser no ho sap: la seva pedra és la meva.
 
Eva Piquer

 

COMENTARIS

La meva pedra
M.Angels, 12/06/2019 a les 20:47
+6
-0
M ha encantat aquest text, em fascinen les pedres i sempre n agafo quan estic al camp, a la platja.
Sempre tinc present l episodi, crec que era la pel.lícula "El perquè de tot plegat", on en Lluís Homar agafa una pedra i la vol fer parlar...
La pedra del meu riu
Ma Mercè, 15/06/2019 a les 08:42
+1
-0
Jo tinc una història amb una pedra, una pedra que s ha perdut, que l anyoro perque era la meva, on un personatge hi havia dibuixat el meu signe...una pedra que guardava part de les meves vivències..
La pedra del camí
Anònim, 19/06/2019 a les 06:30
+0
-0
A mi aquella pedra m.ha fet resorgir i ara he pres un camí nou, amb la pedra, de retruc de la pedra. De moment només incertesa l.única certesa la pedra.
La pedra foradada
Anònim, 19/11/2019 a les 20:18
+1
-0
La pedra, la meva pedra que m acompanya i que emb fa sentir la nostalgia d un temps passat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat