Qui sap si la tendresa

Tres quarts de quatre

Ara ja sé com habitar aquest buit, com transformar aquesta pena

| 18/06/2019 a les 09:46h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Cesk Freixas, Qui sap si la tendresa, Cambres pròpies

Foto: Andrea Jofre


Feia pocs anys que el pare gaudia, per dir-ho d'alguna manera, d'aquella jubilació precària que tenen els autònoms. No va tenir gaire temps per fer res de l'altre món, i al taller de fusteria, ple de taulons, serres i martells, en aquell prestatge minúscul del costat de les finestres, hi va quedar un rellotge aturat. Mai més ningú no li va tornar a posar piles, i es va anar omplint de la pols que voleiava i que trobava el seu lloc abrigant-ho tot com un llençol blanc. Quan va morir, davant del llit, quasi tocant els seus peus, hi érem la mare i els germans, abraçant-nos i mirant-lo. Vam notar com, a poc a poc, deixava de respirar, i aquells espasmes d'un cos que no troba la manera de funcionar em van fer plorar durant molts mesos seguits. Alguna nit, quan tanco els ulls, encara ho veig com si fos una pel·lícula. I sovint torno a plorar, però ara ja sé com habitar aquest buit, com transformar aquesta pena.
 
No sé si vam ser en el lloc correcte, si ell ens va notar, si allò era el que havíem de fer. Jo sempre he pensat que sí, que quan el camí ple de pedres d'una malaltia terminal marca d'una manera tan salvatge l'agenda, el millor que es pot fer és aprendre a caure junts. I que la baixada sense frens ja ens ensenyarà a curar-nos, a saber agrair tots els "em sap greu" que fan tanta ràbia quan les persones que ens envolten tampoc saben què dir. El meu pare va morir exactament quan les agulles del rellotge de paret de l'hospital marcaven els mateixos números que el rellotge aturat de la seva fusteria. Li vaig tancar els ulls amb el palmell de la mà i el vaig besar al front, desitjant-li que descansés, per fi, allà on fos, si és que ja era en algun lloc. Tres quarts de quatre de la tarda. La casualitat va voler que un mes després, la meva filla naixés, també, a aquesta mateixa hora.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
21/09/2018
Imatge il·lustrativa
08/09/2018
Imatge il·lustrativa
03/09/2018

COMENTARIS

La vida empeny
Riaa, 18/06/2019 a les 16:06
+8
-0
Ja fa anys que em passa...sempre que mor algú al meu voltant, molts pocs dies després sé d'algú que neix.
Gran estreno
Carla Canals, 19/06/2019 a les 22:09
+4
-0
Molt.bonic i tendre. Amb llàgrimes als ulls... molt bon estreno !
El dol
dolors bcn, 22/06/2019 a les 20:47
+3
-0
M'he esborronat en llegir-te. Quines CaUsalitats que té la vidal.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal
Imatge il·lustrativa
Torna el festival dedicat al cinema més experimental
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb normalitat allò que encara no és acceptat com a normal