Qui sap si la tendresa

Tres quarts de quatre

Ara ja sé com habitar aquest buit, com transformar aquesta pena

| 18/06/2019 a les 09:46h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Cesk Freixas, Qui sap si la tendresa, Cambres pròpies

Foto: Andrea Jofre


Feia pocs anys que el pare gaudia, per dir-ho d'alguna manera, d'aquella jubilació precària que tenen els autònoms. No va tenir gaire temps per fer res de l'altre món, i al taller de fusteria, ple de taulons, serres i martells, en aquell prestatge minúscul del costat de les finestres, hi va quedar un rellotge aturat. Mai més ningú no li va tornar a posar piles, i es va anar omplint de la pols que voleiava i que trobava el seu lloc abrigant-ho tot com un llençol blanc. Quan va morir, davant del llit, quasi tocant els seus peus, hi érem la mare i els germans, abraçant-nos i mirant-lo. Vam notar com, a poc a poc, deixava de respirar, i aquells espasmes d'un cos que no troba la manera de funcionar em van fer plorar durant molts mesos seguits. Alguna nit, quan tanco els ulls, encara ho veig com si fos una pel·lícula. I sovint torno a plorar, però ara ja sé com habitar aquest buit, com transformar aquesta pena.
 
No sé si vam ser en el lloc correcte, si ell ens va notar, si allò era el que havíem de fer. Jo sempre he pensat que sí, que quan el camí ple de pedres d'una malaltia terminal marca d'una manera tan salvatge l'agenda, el millor que es pot fer és aprendre a caure junts. I que la baixada sense frens ja ens ensenyarà a curar-nos, a saber agrair tots els "em sap greu" que fan tanta ràbia quan les persones que ens envolten tampoc saben què dir. El meu pare va morir exactament quan les agulles del rellotge de paret de l'hospital marcaven els mateixos números que el rellotge aturat de la seva fusteria. Li vaig tancar els ulls amb el palmell de la mà i el vaig besar al front, desitjant-li que descansés, per fi, allà on fos, si és que ja era en algun lloc. Tres quarts de quatre de la tarda. La casualitat va voler que un mes després, la meva filla naixés, també, a aquesta mateixa hora.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
21/09/2018
Imatge il·lustrativa
08/09/2018
Imatge il·lustrativa
03/09/2018

COMENTARIS

La vida empeny
Riaa, 18/06/2019 a les 16:06
+5
-0
Ja fa anys que em passa...sempre que mor algú al meu voltant, molts pocs dies després sé d'algú que neix.
Gran estreno
Carla Canals, 19/06/2019 a les 22:09
+3
-0
Molt.bonic i tendre. Amb llàgrimes als ulls... molt bon estreno !
El dol
dolors bcn, 22/06/2019 a les 20:47
+2
-0
M'he esborronat en llegir-te. Quines CaUsalitats que té la vidal.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades