Postals

​Fer coses sola

Hi ha milions de coses noves al món esperant ser contemplades

| 20/06/2019 a les 16:24h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Irma Pinto

 

 

El divendres això que obro Instagram i veig una story del Xarim Aresté que diu que toca a l'Oncle Jack, a l'Hospitalet. El seu nou disc el trobo boníssim i encara no m'havia inventat res per fer aquella nit. Però, espera, a qui dic que m'acompanyi? Això és d'aquí a dues hores. Ho comento a les Albes i diuen que no poden. Què faig, escric als del pis? I llavors penso: que carai, per què no hi vaig jo i punt?
 
Surto del despatx, de camí, en un aparador, trobo un vestit blau i me l'enduc posat, i arribo, sense bateria al mòbil –sense poder amagar-me rere el teclat–, en aquest petit bar. Hi entro: sorpresa, és un museu de Jack Daniels. Sec. Potser som trenta persones. És fosc i al sostre, com si fos un petit univers, s'encenen llumetes grogues, i, amb una voll damm a la mà, penso que només per veure això –insignificant, sí, però de cop em fa pensar en el que mig havia oblidat: que hi ha milions de coses noves al món esperant ser contemplades– ha valgut la pena venir. I en Xarim canta i, entre cançó i cançó, parla. I, com si un déu m'hagués col·locat aquí, el que diu és justament el que més necessitava escoltar aquesta nit.

Que quan toques l'acord de do major ja veus que ell, tot sol, és preciós, i t'encantaries escoltant-lo una vegada i una altra, i que a la vida a vegades ens agradaria viure eternament en aquells moments que sonen bé. Però que ja se sap que abans cal travessar èpoques escrites en un to que no és el teu. Que l'acord de do major està format per tres notes que s'han posat d'acord: mira, com jo, que avui he fet un petit pacte silenciós amb mi. Que a vegades tenim tan de soroll al cap que no podem veure el que val la pena de veritat. Que tot aquest sac de cabòries que ens fabriquem al cervell no són importants pels altres, perquè els altres també tenen el seu sac. I així anem –no sé on–, mig cecs i mig perduts. Que per entendre bé el que hem viscut cal que hi hagi una distància, una perspectiva. I llavors penso en els amors amb què he perdut el nord, i com només de lluny, amb els anys, –i no allà, amorrada al present–, he sabut mig entendre què (ens) passava.
 
Me'n vaig anar del concert contentíssima d'haver-hi anat. Vaig parlar amb un i amb l'altre, les cançons i els consells em van enlairar ben lluny per després ressituar-me en aquesta vida meva, i tot plegat em va recordar un petit secret: val la pena fer coses sola perquè no les faig sola, les faig amb mi. 


COMENTARIS

En bona companyia
Rousaritte, 26/06/2019 a les 05:37
+5
-0
He tardat 40anys, però ho he fet fet: fer coses amb mi. I tot es percep i es processa diferent, amb una intensitat i puresa d'un altre color. Però és veritat també que les ganes de compartir-ho després, d'explicar-ho, hi són. I, de vegades, mentre ho faig, sento que porto a l'ànima algú.
He arribat a la conclusió que ho necessito, tant com estimar. Fer coses sola, amb mi, m'equilibra i m'omple. El que no sé és per què he tardat tant a començar.
Gràcies per compartir les reflexions, has estat el meu "Xarim Aresté".
Donar el pas
Magda Sánchez , 27/06/2019 a les 08:59
+2
-0
Ostres! Com m'ha resonant el teu article. Quant em va costar començar a fer coses sola i a vegades encara costa.... Però les faig i descobreixo com tú que val la pena i que jo sóc una molt bona companyia per mi mateixa.
Sola i acompanyada
Gemmarb1, 01/07/2019 a les 01:20
+0
-0
Faig coses sola i tb acompanyada, i gaudeixo d les dues maneres, gaudir de mi i dels altres.
Sempre sola...
Mirta, 03/07/2019 a les 21:48
+1
-0
Pràcticament sempre ho he fet tot sola. He viatjat, he pres decisions molt importants, interactuo anb altres i acabo sola, he 'construit' sola casa meva... i hi visc sola, sense voler-ho ja fa més de 15 anys que hi visc, sola. Em vaig aïllant, em vaig tancant, accepto la meva soletat però no la vull. Voldria compartir-ho tot i res puc compartir.
Així no vull viure. No sé com canviar aquesta maleïda tendència. M'entristeix fer-ho tot sola, no poder-ho compartir... Ho sento.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades