La vida té vida pròpia

Com si avui fos Sant Joan

Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui

| 22/06/2019 a les 00:01h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, La vida té vida pròpia, Sònia Moll Gamboa

Foto: Adaptalux


Cremo la por, la sang, el crit. Els adeus a mitges, els adeus incomprensibles, els adeus sense adeu. Els carrers impassibles de ciutats "d'acollida" que no entenen de cors desarrelats. La veu emmetzinada i ressentida de la xenofòbia.

Cremo els xiuxiuejos malèvols als passadissos de l'escola que estigmatitzen el meu amor, el meu desig. Els "no podré", els "no en sabré". El pànic d'atrapar uns ulls fugissers i preguntar-los si volen quedar-se en comptes de tornar-se'n sud enllà. Els matins amb malsons arrapats a les parpelles, quan encara no creia que existís aquesta força. Alguns diumenges a la tarda. L'avi morint tot sol una nit de Cap d'Any, lluny de mi, un altre cop el mar enmig, separant-nos. Els "m'hauria agradat", els "hauria volgut", els "hauria d'haver pogut". Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui. La gossa morta a la carretera i el crit travat al coll, com un filferro. Tots els vespres que es girava d'esquena al llit. La solitud angoixant d'un quiròfan mentre una agulla et forada l'espinada. La porta de casa totalment carbonitzada un migdia de febrer tornant de l'escola. El "cloc" de les costelles contra el terra, i la moto estesa a l'asfalt. Tot el dolor que no he pogut estalviar a la gent que estimo. La por, la sang, el crit.

I tu, què cremes?








*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
13/07/2019
Imatge il·lustrativa
06/07/2019
Imatge il·lustrativa
29/06/2019
Imatge il·lustrativa
21/06/2019
Imatge il·lustrativa
15/06/2019

COMENTARIS

foc
dolors bcn, 22/06/2019 a les 23:07
+0
-0
Cremo tot alló que fa mal, siguin fets, paraules, actes,
Tot al foc purificador !!!!

Preciós escrit
50 anys cremant
Núria Saladié, 25/06/2019 a les 23:25
+0
-0
Des de fa 50 anys, cremo la pena, la tristor, la melangia, cremo l'enllorança de no haver tingut una mare, perquè va morir una nit de Sant Joan després de portar-me al món.
Jo també cremo la por, la sang i el crit, com tu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència