La vida té vida pròpia

Com si avui fos Sant Joan

Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui

| 22/06/2019 a les 00:01h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, La vida té vida pròpia, Sònia Moll Gamboa

Foto: Adaptalux


Cremo la por, la sang, el crit. Els adeus a mitges, els adeus incomprensibles, els adeus sense adeu. Els carrers impassibles de ciutats "d'acollida" que no entenen de cors desarrelats. La veu emmetzinada i ressentida de la xenofòbia.

Cremo els xiuxiuejos malèvols als passadissos de l'escola que estigmatitzen el meu amor, el meu desig. Els "no podré", els "no en sabré". El pànic d'atrapar uns ulls fugissers i preguntar-los si volen quedar-se en comptes de tornar-se'n sud enllà. Els matins amb malsons arrapats a les parpelles, quan encara no creia que existís aquesta força. Alguns diumenges a la tarda. L'avi morint tot sol una nit de Cap d'Any, lluny de mi, un altre cop el mar enmig, separant-nos. Els "m'hauria agradat", els "hauria volgut", els "hauria d'haver pogut". Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui. La gossa morta a la carretera i el crit travat al coll, com un filferro. Tots els vespres que es girava d'esquena al llit. La solitud angoixant d'un quiròfan mentre una agulla et forada l'espinada. La porta de casa totalment carbonitzada un migdia de febrer tornant de l'escola. El "cloc" de les costelles contra el terra, i la moto estesa a l'asfalt. Tot el dolor que no he pogut estalviar a la gent que estimo. La por, la sang, el crit.

I tu, què cremes?








*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
13/07/2019
Imatge il·lustrativa
06/07/2019
Imatge il·lustrativa
29/06/2019
Imatge il·lustrativa
21/06/2019
Imatge il·lustrativa
15/06/2019

COMENTARIS

foc
dolors bcn, 22/06/2019 a les 23:07
+0
-0
Cremo tot alló que fa mal, siguin fets, paraules, actes,
Tot al foc purificador !!!!

Preciós escrit
50 anys cremant
Núria Saladié, 25/06/2019 a les 23:25
+0
-0
Des de fa 50 anys, cremo la pena, la tristor, la melangia, cremo l'enllorança de no haver tingut una mare, perquè va morir una nit de Sant Joan després de portar-me al món.
Jo també cremo la por, la sang i el crit, com tu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços