Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d’escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l’estiu,
amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi han arbres.
A l’hivern no tindrem foc
ni a l’estiu lloc on aturant-se.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que es faci fosc
tanquem de vida al rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca.
Llaurar el blat entre les runes, pare,
i tancar amb tres panys la casa
i deieu vostè.
Pare, si no hi han pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare, si no hi han flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, del cel avui ens plou sang.
El vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí,
monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare, no, no tingueu por,
digueu que no,
que jo us espero.
Pare, que estan matant la Terra.
Pare, deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
