La pintora Frida Kahlo va néixer el 6 de juliol del 1907 a Coyoacan (Ciutat de Mèxic), on va morir el 13 de juliol de 1954. Recordem l’artista llegint-ne 14 reflexions.
Foto: Facebook Frida Kahlo
1. Vaig voler ofegar les meves penes en alcohol, però les punyeteres van aprendre a nedar-hi.
2. La vida insisteix a ser amiga; el destí, a ser enemic.
3. Em pinto a mi mateixa perquè soc qui conec millor.
4. En tot hi pot haver bellesa, fins i tot en el que és més horrible.
5. Peus, per què us necessito si tinc ales?
6. Mai pinto somnis o malsons, pinto la meva pròpia realitat.
7. Cada tic-tac és un segon de vida que passa, fuig i no es repeteix. I en ell hi ha tanta intensitat, tant interès, que el problema només és saber-lo viure.
8. On no puguis estimar, no t’hi aturis.
9. Emmurallar el propi patiment és arriscar-te que et devori des de dins.
10. L’art més poderós de la vida és fer del dolor un talismà que cura.
11. A vegades prefereixo parlar amb obrers i paletes que amb aquella gent estúpida que es fa anomenar gent culta.
12. Pinto flors i així no moriran mai.
13. Què faria sense el que és absurd i fugaç?
14. Acostumava a pensar que era la persona més estranya del món, però després vaig pensar que hi ha molta gent així, que ha d’haver-hi algú com jo, que se senti valent i malmès de la mateixa forma que m’hi sento. Me la imagino i imagino que ella també estarà en algun lloc pensant en mi. Bé, espero que si tu estàs en aquest lloc i llegeixes això, sàpigues que sí, és veritat, jo estic aquí, soc tan estranya com tu.
