Foto: Daniel López
Els besos dels amants no moren en els èxtasis:
pugen com la sentor de la gespa dallada
i volen redimir la galta de la Nit.
El panteix dels amants, en la joia dels cossos
que omplen de llum els motlles que el temps vermell engruna,
porta el cant de l’alosa fins al portal del Crit.
Els gemecs dels amants, que són parrup i cràter,
rodolen fins al mur d’on penja el sec brancatge
de l’heura de l’Oblit.
Miquel Pujadó canta versos d’Agustí Bartra:
