Foto: Catorze
Acaba el curs, la mestra li dona les notes i unes observacions: “En Juls hauria de llegir més”. El que passa és que al Juls més que estar llegint prefereix estar jugant a la Play, i si ha d’obrir el llibre que li han manat, ho fa de mala gana i criticant cada pàgina que gira. Fins que la Lia, la protagonista del llibre, surt del paper per comentar amb en Juls tot allò que hi ha escrit, i, de pas, per veure de ben a prop com aquest lector escèptic converteix les ganyotes en interès.
No llegiré aquest llibre, escrit per Jaume Copons, il·lustrat per Òscar Julve, editat per La Galera i reconegut amb el Premi Llibreter 2018, ens convida a reflexionar sobre la necessitat que tenen els infants de no sentir-se infantilitzats, sinó que ens hi adrecem amb la dignitat, la intel·ligència i el respecte que es mereixen; que els llibres siguin una oportunitat per enriquir el seu vocabulari, i, de rebot, eixamplar els matisos del seu món; que l’escola es cregui de debò que la literatura és fonamental, i hi reservi espais, temps i cura per fer créixer aquesta llavor; que els ajudem a veure com la literatura i la vida estan tan a prop que gairebé són el mateix, i que és precisament per això que llegir, com viure, és apassionant. Us n’oferim un tast que il·lustra aquestes idees.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
8.
9.
No llegiré aquest llibre
© Jaume Copons, pel text
© Òscar Julve, per les il·lustracions
© 2017, la Galera, SAU Editorial
